El buit

Encara hi ha dubtes i versions que ho contradiuen, però Juan Luis Arsuaga, un dels directors d’Atapuerca, afirma que La Sima de los Huesos és «el primer santuari de la humanitat», el lloc sagrat on els Homo heidelbergensis, fa 400.000 anys, van enterrar els morts amb respecte, per primer cop. Amb una finalitat simbòlica, més enllà de mesures estrictament profilàctiques o preventives. Potser van ser aquests o, molt més tard, els neandertal, però el cert és que la cerimònia de sebollir el difunt representa un pas indiscutible en la formació de la consciència humana. Implica reconeixement de la memòria, assumpció de la idea de la mort i sentiment de pertinença a una comunitat.

I és a través dels ritus funeraris que l’enterrament (o la cremació o el dipòsit del cadàver en una cova) es converteix en una cerimònia ineludible. Per això són tan terribles els testimonis dels familiars de morts que aquests dies coneixem en cartes emotives o a través de doloroses confessions. La impossibilitat de ser-hi en els últims moments i, també, la prohibició de les vetlles i els funerals, que formen part de la civilització, genera un allunyament indescriptible, un buit colossal.