Una solidaritat de fet

Ningú sap quant durarà el confinament, així que afirmar que acabem de creuar l’equador és arriscat. La decisió de Pedro Sánchez de permetre operar únicament els sectors essencials suposa un pas més en la seva observada gestió de la pandèmia. Els que reclamaven parar màquines agraeixen la mesura tot i que prèviament van defugir concretar quines activitats s’havien de restringir i quin seria l’impacte de fer hibernar l’economia. Des d’una perspectiva empresarial es percep una inquietud efervescent a l’apreciar un cert grau d’improvisació i escassa sensibilitat.

La batalla contra el virus es toreja en un escenari ple d’incerteses. Les prediccions proven de posar una mica de llum però la foscor del que desconeixem és encara massa intensa en la fase en què ens trobem, sigui quina sigui. Les dades dels contagis i les morts són aclaparadores i fa la sensació que les decisions arriben tard, tot i que les crítiques no sempre estan lliures de biaixos retrospectius. La majoria de la ciutadania es manté a casa seva, fent gala de tota la solidaritat, esperant que la sanitat no col·lapsi i que els seus ingressos els permetin continuar tirant endavant.

El joc de la confusió

Moltes famílies passen un moment complicat que les bateries de mesures no poden alleujar gaire temps. Milers d’històries amb protagonistes que no s’haurien de veure sotmesos al joc de la confusió que es practica des de certs àmbits. Potser és una temptació irresistible per a alguns. A finals de la setmana passada, l’expresident Carles Puigdemont va valorar la negativa de Sánchez d’endurir el confinament.  Cada hora perduda no es mesura en temps sinó en vides, va afirmar. Cap autoritat competent pot menysprear la vida de la gent, va afegir. Totes les administracions han comès errors i el moment en què es prenen les decisions importa, però les acusacions d’infravalorar les vides humanes pugen de dos en dos els esglaons de la confrontació més nociva. Amb més mesura es va expressar Quim Torra, que feia temps que demanava més rigor en el cessament de l’activitat, tot i que des de la Conselleria d’Empresa s’ha reconegut la complexitat de dirimir què és essencial, fruit de la interconnexió entre indústries.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La crisi del coronavirus té a Europa un altre front propi no exempt de recels. Espanya i Itàlia exigeixen unitat i mesures contundents per pal·liar la gravetat de la situació. La Unió Europea té per davant un repte de tanta magnitud que fins i tot el ‘brexit’, tan pròxim, passa a un segon pla. Sánchez apel·la al projecte europeu per afrontar amb garanties la reconstrucció que tindrem per endavant. També compta amb Macron, que suggereix una acció coordinada.

Alemanya i Holanda, en canvi, mostren posicions poc generoses, ja que els seus governs mesuren cada pas pressupostari comú molt pendents dels seus parlaments. Afronten el desafiament més gran que hagi conegut la UE des de la segona guerra mundial, segons Merkel, oblidant les paraules de Robert Schuman, un dels pares de la Unió: Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt, sinó que es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet.