Ens necessiten

Divendres passat, escoltava a Catalunya Ràdio les paraules de Francesc Freixanet, el director de l’Institut Escola Antaviana, de Nou Barris. Li preguntaven sobre la primera setmana sense aules, volien saber com s’ho feien per mantenir el contacte amb els alumnes, quin tipus d’accions pedagògiques estaven duent a terme, quin temari nou podien oferir. Hi ha moltes eines educatives, moltes possibilitats a la xarxa, molts maneres de traspassar aquesta frontera imposada per les circumstàncies.   

Sé del cert que Antaviana, com molts altres centres, disposa de dels mecanismes necessaris perquè, com deia Freixanet, “els alumnes no es rovellin”. Però la seva intervenció va anar molt més enllà. En un entorn molt complicat, amb una intensa precarietat, grans dificultats econòmiques, alimentàries i de vivenda, resistir no és gens fàcil. La lliçó de Freixanet va ser d’ordre moral, una síntesi explícita del que significa educar, un compendi de la substància del mestre. “El més important, ara, és ser propers, humanitzar molt, acompanyar-los”. Ser-hi present. Més enllà dels coneixements, que també hi són, l’esperit coratjós de la vocació humanista: “Perquè ens necessiten”.