'Second life' per decret

L’any 2003, en la primera onada digital, va provocar una gran sensació l’aparició de Second Life que es va presentar com la primera comunitat virtual que permetia als seus usuaris viure una doble vida en la qual podien triar una nova identitat per relacionar-se en un entorn típicament cibernètic. Esgotat el debat ètic entorn de la proposta va passar a ocupar un lloc residual tot i que encara és possible integrar-se en l’experiment. Els seus creadors mai van imaginar que un decret de declaració de l’estat d’alarma a Espanya faria realitat el seu somni. Des de fa una setmana, la majoria de nosaltres hem desaparegut del món físic i niem en una realitat virtual. El carrer només allotja els superherois del moment: sanitaris, netejadors, treballadors de supermercats, forces de l’ordre, passejadors de gossos i els que estan condemnats a jugar-se la vida sense poder teletreballar. Ens han decretat que mantinguem «distància social». De manera que tot el que podem ho fem a distància: treballar, estudiar, reunir-nos, divertir-nos, informar-nos, discutir, debatre, plorar i riure. Una experiència inèdita, autènticament històrica, perquè hi haurà un abans i un després d’aquest confinament i així ho assenyalarem, els nostres records passaran a ordenar-se a partir d’aquesta data com els dels nostres avis s’alineaven en relació amb la guerra. 

La realitat virtual és paradoxal en si mateixa perquè uneix conceptes antagònics. Fins a l’arribada de la vida digital, el real s’oposava al virtual, de la mateixa manera que l’aïllament era contrari a la connexió i el confinament, a la solidaritat. La realitat virtual, a la manera de Second Life. La pandèmia del coronavirus respon a l’esperit d’aquest temps en què el narcisisme ens permet disfressar de solidaritat la nostra por egoista. Ens confinem per no contaminar(-nos). El reflexiu cau en la realitat virtual.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest confinament ens regala també temps per a la reflexió: ¿Com ens trobarem el món quan tornem? Alguns indicis són agredolços. Deixar de fer coses que semblaven imprescindibles fa que es converteixin en innecessàries. Des d’anar a classe fins a multiplicar les reunions passant pels esdeveniments, les gestions o fins i tot els afectes. Quan tornem el món serà molt diferent, els grans canvis es produeixen en les grans crisis. El món al qual tornem serà més virtual, la qual cosa vol dir més digital. Aquesta transformació llargament larvada serà realitat de la nit al dia, de manera que la nostra futura «first life» s’assemblarà a aquesta segona que estem experimentant en el nostre confinament. També serà un món més policial. 

I el gran tema en aquesta realitat virtual és, de nou, el treball, el gran artefacte de la revolució industrial per repartir la riquesa. ¿Cobrarem el sou a final de mes? Aquesta és la incertesa que ens assalta. Amb les botigues tancades, les fàbriques aturades i els serveis hibernats, les empreses no tindran ingressos. El Govern els ofereix avals, però en realitat el que necessiten és una renda bàsica universal de dos mesos. Una realitat gens virtual.