22 d’oct 2020

Anar al contingut

El sector del llibre

Refer-ho tot

FERRAN NADEU

Refer-ho tot

Isabel Sucunza

El que ha deixat clar aquest desastre per al món editorial és que, si bé primer s'ha de buscar la manera de passar aquest mes, trimestre i any, després ens haurem de posar les piles per repensar-ho tot

Fa uns 15 dies, tot i que ja ens ensumàvem que tot se n’aniria en orris, encara no hi havia confirmació oficial que la festa de Sant Jordi enguany no se celebraria en la seva data habitual. Des de la llibreria vèiem com distribuïdores i editorials seguien treballant pràcticament al mateix ritme que qualsevol altre any, com si tot fos normal: nosaltres mateixos, dos dies abans del tancament general encara vam rebre les caixes de llibres de la comanda per a una de les parades que pensàvem muntar per la diada.

Pensava llavors que una mica de determinació per part d’autoritats i els intermediaris a l’hora de prendre la decisió d'ajornar-la, si bé no hauria evitat el desastre, hauria permès aturar part de la despesa, congelar-la almenys: les editorials s’haurien pres amb més calma la producció de novetats, haurien pogut recalcular el nombre d’exemplars de cada títol, haurien pogut frenar les reimpressions... Les distribuïdores haurien pogut estalviar-se un primer repartiment que, en molts casos (moltes llibreries no tenim magatzem) hauran de passar a recollir per a després tornar-lo a fer. També les llibreries hauríem tingut un marge de dies (petit, d’acord) per intentar animar la venda prèvia al ‘dia D’, salvant d'aquesta manera una mica el mes de març.

Passats els dies, amb les llibreries tancades i Sant Jordi ja anul·lat sense data fixada per molt que es digui que sí, que es farà abans de l’estiu, penso que tot això hauria estat una mica la xocolata del lloro; que el que ha deixat clar aquest desastre és que, si bé primer hem de buscar la manera de passar aquest mes, trimestre i any, després ens haurem de posar les piles per repensar-ho tot.

Diem que la cultura és una cosa ben diferent dels béns materials entesos com a coses amb les quals es pot fer negoci, després, però, s’actua amb els llibres com si no fossin cap altra cosa que això: coses; igual que es fa amb la feina dels qui els fan. És per aquí, per aquest primer estadi, per on, potser, hauríem de començar a posar fil a l'agulla.