Contagi a l'espanyola

Ni m'ho demanis, ni m'ho ordenis

En aquest país a la majoria de gent no els agraden les ordres (les autoritats han fet freqüentment un mal ús d'aquesta facultat) però, a sobre, tendim a desatendre el que simplement se'ns demana.

Es llegeix en minuts
Ni m'ho demanis, ni m'ho ordenis

Francisco Ubilla (AP)

Pedro Sánchez no és un gran orador, li falta un to més persuasiu i sembla millor el que pensa que com ho expressa llegint. Però en les seves intervencions televisades anuncia amb pedagogia les mesures raonables i necessàries a mesura que els seus assessors científics i logístics el convencen. Amb tot, tot i que ha parlat molt, no ha explicat una cosa fonamental: el desproveïment il·lògic de material per als tests i de mascaretes. Aquestes dues coses no són responsabilitat estrictament seva; la sanitat –i les seves necessitats preventives– era una competència pràcticament exclusiva de les autonomies fins a l’estat d’alarma. 

Des que va començar l’epidèmia a la Xina hi ha hagut temps per fabricar-ne o aconseguir-ne, com s’ha fet en altres països. El president que jo voldria tenir hauria guanyat en credibilitat si, a més, hagués demanat perdó per la imprudència d’haver consentit la concentració feminista. Si Quim Torra, per cert, també hagués ajornat la concentració de Perpinyà hi hauria menys independentistes contaminats i ell potser es trobaria millor.

Et pot interesar

El contagi a l’espanyola va més enllà de Sánchez. En aquest país a la majoria de gent no els agraden les ordres (les autoritats han fet massa sovint un mal ús d’aquesta facultat) però, a sobre, tendim a desatendre el que simplement se’ns demana. És el que ha passat en aquesta emergència amb el que ens van dir fa 10 o 12 dies. Davant les peticions raonades ens encanta discutir, dissentir i perdre el temps, encara que siguin urgents.

Només hem passat massivament a la immobilització quan han arribat unes ordres taxatives vinculades als càstigs. Pensin en l’afluència gairebé d’estiu a la Cerdanya, al Pirineu i la costa durant l’últim cap de setmana. Després va arribar el cop de puny a la taula, l’ensurt, l’ordre, i va començar l’aïllament massiu i la distància entre les persones. Abans que hi haguessin molts contagis no vam saber entendre que era urgent actuar ràpid i ajornar per després de l’emergència l’anàlisi del que passava i, si calia, demanar responsabilitats. És una pena.