Teatre i coronavirus
¿Què vindrà després?
zentauroepp52293388 tricicle se despide200214211652 /
Els que no sabem d’epidèmies fa una setmana no podíem imaginar que aquell virus que infectava Itàlia arribaria amb tanta rapidesa i amb la mateixa violència fins a Espanya. No sospitàvem que l’alarma viscuda allà es pogués propagar amb tanta celeritat al nostre país. Avui, sota l’estat d’alarma nacional, ens preguntem si els experts tampoc s’ho van imaginar. Vull dir que, si no ho suposaven, deixo ara mateix de dir-los experts, i si ho sabien haurien d’haver pres llavors les mesures que s’estan prenent ara. No em resulta còmode estar d’acord amb certes persones, però he de reconèixer que té raó algun polític quan clama al cel per haver-se autoritzat la manifestació del 8 de març passat.
El tancament de teatres suposa un cop més per a un sector que va patir les conseqüències de la crisi del 2008, i a què, quatre anys més tard, es va afegir la pujada de l’IVA cultural. Quan el 2017 es va aconseguir rebaixar-lo al 10%, els teatres de Catalunya van tornar a patir per tot el que va comportar l’anomenat procés. De resultes de l’1 d’octubre el teatre va perdre 200.000 espectadors. Després, el 2019, els aldarulls a Barcelona van tornar a desplomar les taquilles. Ara que els teatres tornaven a despuntar, just en els mesos de l’any que més públic hi va, apareix el Covid-19 i ens obliga a tancar les sales fins ja veurem quan. Una veritable ruïna per al sector. Les primeres normes que establien la reducció a un terç del públic eren inaplicables a la pràctica. El més lògic ha sigut tancar els teatres i esperar que passi el temporal i veure després la magnitud de la tragèdia.
A títol personal, i en nom de Tricicle, he de dir que ens ha entristit molt no poder acabar la temporada al Teatre Coliseum. Aquest comiat diari amb el públic ha sigut abruptament interromput per un factor que, pel que sembla, els anomenats ‘experts’ no van saber veure amb la necessària clarividència. Ara el que importa és superar aquest revés i recuperar el que s’haurà perdut mentre ens preguntem: ¿Què vindrà després?
