Genètica del virus

Coronafòbia

La cacterització genètica del Covid-19 ha representat un esforç titànic i generós de molts investigadors i entitats

3
Es llegeix en minuts
Coronafòbia

No busquin cap intencionalitat política ni de possibles models de govern en el títol. Em refereixo a la por comprensible que la pandèmia del coronavirus està desencadenant a la població a escala mundial. La por és un instrument evolutiu necessari per mantenir-vos vius, però un excés de la mateixa també significaria eventualment l’extinció de la espècie. S’ha de tenir la justa i necessària, com també de l’anomenat estrès. Una mica ens va bé, però massa del mateix ens immobilitza. No trobareu en aquest article recomanacions sobre com alentir la propagació de la infecció ni les conductes personals i socials més adequades per  retardar el contagi el màxim possible. De tot això ja n’estan parlant experts en salut publica i epidemiologia, destacant la tasca del Dr. Toni Trilla de l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona. D’aspectes relacionats amb futures vacunes i estudis similars molts investigadors estan implicats i estic segur que de la recerca desenvolupada per molta gent a l’ IrsiCaixa de Can Ruti a Badalona en sortiran resultats interessants. Jo em sento una mica més còmode explicant una mica les intimitats moleculars i genètiques del coronavirus. Com a totes les guerres, conèixer els recursos i les debilitats del teu enemic es clau per a guanyar la batalla. Som-hi doncs.

La història oficial comença al Desembre de 2019 quan a la ciutat de Wuhan a la província de Hubei a la Xina es detecten casos de pneumònia de causa desconeguda. Seguidament es nota una connexió entre els pacients i un mercat d’animals vius. Les alarmes es disparen perquè la narració ens recorda el SARS (Síndrome Respiratori Agut Sever) els anys 2002-2003, una altra infecció originada al mateix país que va provocar unes 800 morts reconegudes. I també ens fa tornar a la memòria el MERS (Sindrome Respiratory de l’Orient Mitjà) que primerament identificat a Aràbia Saudita va causar també aproximadament unes altres 800 morts pels voltants de 2012. A continuació es troba l’agent que provoca la patologia actual: un coronavirus semblant al causant del SARS i del MERS.

Notícies relacionades

Els coronavirus són una gran família de virus que tenen com a material genètic l’ARN (àcid ribonucleic), mentre que a les cèl·lules humanes les ordres ens venen dictades per l’ADN. Es un ARN de cadena senzilla (++ssRNA) i pot ser aïllat de diferents animals. És doncs possible que des d’un altre organisme, per exemple un ratpenat, i després un animal amb més contacte amb les persones, saltés sobre els humans havent adquirit una mutació. Per  ser exacte l’actual caracterització de la malaltia és deguda a l’aïllat virus a corre-cuita COVID-19, també anomenat SARS-CoV-2. La seva caracterització genètica ha representat un esforç titànic i generós de molts investigadors i entitats. Primer exemple: L’empresa BGI situada a la Xina té els serveis de genòmica més grans del món i té clients de tots els països, doncs ja fa setmanes que van aturar tots els projectes en curs i es van focalitzar a estudiar aquest nou virus en profunditat. Segon exemple: tots els descobriments sobre Covid-19 que estan fent-se es publiquen immediatament a les revistes acadèmiques sense que les editorials treguin benefici econòmic. No és ara temps de mirar els guanys, sinó de compartir la informació entre tota la comunitat investigadora.

Tornem a les intimitats d’aquest coronavirus especial. Té una forma rodona o el·líptica d’un diàmetre de 60-140 nano micres i el seu genoma d’ARN està format per prop de 30.000 peces (nucleòtids), mentre que l’humà en te 6.000 milions. Amb aquests petits maons produeix aproximadament uns 10.000 aminoàcids amb els quals fabrica proteïnes diverses, algunes bloquegen el nostre sistema immune per dificultar les nostres defenses, altres formen part de la seva cobertura (nucleocàpsida) mentre que altres sobresurten com punxes ('spikes') donant-li una mica l’aspecte d’un eriçó de mar. Aquestes darreres estructures les usa com uns garfis per enganxar-se a les nostres cèl·lules, entrar dintre d’elles i apoderar-se de la maquinària cel·lular humana pel seu propi benefici. Ja hi ha pistes de com ho fa i sembla que les proteïnes virals interaccionen amb dos proteïnes nostres per ficar-se dintre de les nostres cèl·lules: són les anomenades enzim 2 de conversió d’angiotensina (ACE2) i la serina proteasa TMPRSS2. Els primers fàrmacs per bloquejar aquesta unió no desitjada estan ja en estudi. Conèixer per vèncer. Molta sort.