31 maig 2020

Anar al contingut

Dues mirades

La pesta

La pesta

Emma Riverola

Reclamar tancar Catalunya. Tancar, sempre tancar. També les ments. Utilitzar una pandèmia mundial per a la més ridícula política gal·linàcia. No només és patètic, és perillós.

La malaltia de la superioritat nacionalista. La que aprofita la crisi sanitària més greu de la història recent per lluir sectarisme. La que es delecta exigint el tancament de Madrid i culpabilitza milions de persones en comptes de mostrar solidaritat. Sí, alguns se’n van anar a les seves segones residències. Tan irresponsables, tan egoistes com els barcelonins que van tocar el dos a la Cerdanya o a la Costa Brava. D’altres només volien tornar als seus llocs d’origen. I, també, molts van tornar a Catalunya. Més d’un s’hauria de preguntar per què hi ha tants catalans treballant a Madrid, trobant allà el recolzament que aquí se’ls nega.

Després, a reclamar tancar Catalunya. Tancar, sempre tancar. També les ments. Viure en un deliri supremacista. Insultant, denigrant tot el que ve dels altres. Utilitzar una pandèmia mundial per a la més ridícula política gal·linàcia. No només és patètic, és perillós. Verí per a la intel·ligència. Encara més per a la convivència. La salut, les persones només com a excusa. Per damunt de tot, un tros de terra. Això sí que és una pesta. També per a l’independentisme.