10 d’ag 2020

Anar al contingut

Al comptat

De la pesta a la 'coronanomics'

Marco Ottico

De la pesta a la 'coronanomics'

Agustí Sala

Estem vivint no només el perjudici que una malaltia produeix en la salut sinó en l'economia

En una de les cambres de l’església de San Nicolás, a València, batejada com la ‘Capella sixtina valenciana’ pels frescos de la seva volta, obres d’Antonio Palomino i el seu deixeble Dionís Vidal, podem veure un estendard una mica tètric. Fosc. «Es passejava per la ciutat quan hi havia pesta», va afirmar el rector durant en una visita recent. «Tal com anem, a veure si l’hem de tornar a treure», va dir.

I tal com s’estan desenvolupant els esdeveniments sembla que no anava tan desencaminat. El coronavirus o Covid-19 s’ha convertit en el nou home del sac, el nou motiu de pànic. El que a mitjans del segle XIV representava la pesta, una malaltia infectocontagiosa, avui és aquest nou virus que va arribar de Wuhan, a la província xinesa de Hubei.

El temor d’una amenaça l’abast de la qual no acabem de delimitar és un dels factors que expliquen el que s’ha viscut aquests dies als mercats financers. Si els humans tenim tendència a fugir del que ens resulta desconegut, els diners i els qui busquen obtenir-ne guanys la tenen més encara.

Per això no és estrany que dijous passat la borsa espanyola visqués la caiguda més important de la seva història i l’índex Dow Jones a Wall Street revisqués el malson del dimarts negre de fa més de tres dècades. Els inversors fugen de tota incertesa i, malgrat els esforços per part de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, que s’ha estrenat en la seva primera gestió de crisi al capdavant de la institució monetària amb algun error. De fet, al cap de poca estona de deixar entreveure que no sortiria al rescat de les primes de risc no li va quedar més remei que sortir a reparar l’error. Es tracta de deixar enrere qualsevol indici de crisi de deute públic com la del 2012.

En tot cas, als governs, també a l’espanyol, no els han d’actuar. Els bancs centrals, inclòs el BCE, han recordat en moltes ocasions que, una vegada gairebé esgotat l’arsenal monetari, s’han de posar en marxa la política fiscal i les reformes i les iniciatives per salvar una economia que pot entrar en estat crític com a conseqüència d’una aturada sense precedents.

És per això que, a més de reclamar més agilitat per als ajustaments temporals de plantilla o facilitats per liquidar impostos, és necessari que flueixi el crèdit per a empreses i autònoms com reclama Foment del Treball, sigui mitjançant línies de finançament o amb avals o garanties públiques que permetin l’obtenció de recursos. La situació és molt greu. Tota ajuda és poca. No sé si com la pesta, però el que sí que estem vivint és el que s’ha batejat com a ‘coronanomics’. No és només el perjudici que la malaltia produeix en la salut sinó en l’economia.