IDEES

Cultura en femení

El món ha de passar per un llarg període ginecèntric, és a dir, no amb paritat i discriminació positiva sinó amb superioritat efectiva de dones en els llocs de poder, d'anàlisi i d'estudi

Es llegeix en minuts
Cultura en femení

JORDI COTRINA

Ara que els signants d’articles que pertanyem al sexe masculí hem complert la sàvia i oportuna quarantena imposada per aquest diari i ja podem parlar de feminisme sense temor de contaminar el panorama amb alguna hormona descontrolada, potser podríem introduir la qüestió de la feminització de la cultura, sobretot en cine i literatura. No tant la presència de dones a la palestra, encara minoritària en molts àmbits, sinó l’abundància, i potser l’hegemonia real o intuïda, de mirades, valors i missatges que s’allunyen cada vegada més dels estereotips no només del masclisme sinó de l’androcentrisme. No es tracta de fer llistes sinó de detectar tendències, primer en les avantguardes i després en el ‘main tream’ de la cultura. Després de la lluita contra el masclisme hi ha l’ampliació del radi de la cultura no androcèntrica, sense la qual els canvis reals de paradigma seran reversibles.

Et pot interesar

Una de les coses a celebrar en la lluita feminista és l’adhesió d’un nombre creixent de mascles, amb tota probabilitat els més civilitzats. Adhesió que es transforma en contribució quan aquests homes fan esforços per sostreure’s de l’androcentrisme en els seus actes de creació artística o cultural. Sigui de manera interessada, per seguir l’aire dels temps, o sincera, el cas és que no pocs aconsegueixen modificar el relat, tot i que sigui de manera parcial. Posar-se a la pell de l’altre, de l’altra, rebutjar una part de la pròpia com a perjudicial, és imprescindible per contribuir, bastant més enllà de la igualtat, a la prevalença de la feminitat.

Si contemplem el sofriment causat pels mascles de l’espècie als seus congèneres femenins i masculins, i ho comparem amb el que han originat les dones, haurem d’arribar per força a la conclusió que, almenys per la llei del pèndol, el món ha de passar per un llarg període ginecèntric, és a dir no amb paritat i discriminació positiva sinó amb superioritat efectiva de dones en els llocs de poder, d’anàlisi i d’estudi. Començant per la cultura.