Perdent l'Oest

Cada febrer la Conferència de Seguretat de Munic reuneix a la plàcida ciutat bavaresa la flor i nata del poder mundial. L’ambient de les últimes edicions ha sigut més aviat ombrívol, amb un món en el qual les desavinences entre blocs i entre antics aliats ocupen un lloc cada vegada més preeminent. Per si fos poc, la que es va celebrar fa uns dies ho feia sota un títol una mica apocalíptic (i de difícil traducció): Westlessness. Sense Oest. Sense Occident.

Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, les discrepàncies cada cop més explícites entre els Estats Units i Europa, la  desconfiança creixent entre els tradicionals socis transatlàntics, el qüestionament del sistema multilateral, que ha ordenat el món en les últimes dècades, i l’imparable ascens de la Xina (tot i que ara hagi ensopegat amb un perillós virus) han aguditzat la sensació de final d’era. Però ¿realment estem assistint al declivi definitiu de l’ordre occidental?

Segons Mike Pompeo, secretari d’Estat nord-americà, clarament no. Ell, que, com el seu cap, només concep relacions de guanyadors o perdedors, afirma taxativament que Occident està guanyant. Es refereix, sobretot, a la ‘batalla’ tecnològica amb la Xina, en general, i pel domini del 5G, en particular. I ha tornat a avisar els països europeus de la necessitat de prendre partit en aquesta batalla.

Mentrestant, la Unió Europea es fa pregar. D’una banda, no està disposada a deixar de defensar els valors universals de la democràcia i l’economia de mercat, però no li agraden les formes ‘macarres’ dels Estats Units. De l’altra, ja ha arribat (o gairebé ha arribat) a la convicció que la relació transatlàntica mai tornarà a ser la mateixa i que ha d’avançar en això que els ideòlegs comunitaris han batejat com «autonomia estratègica». S’hi sumen els interessos de tot tipus que estan en joc en la mateixa relació amb el país asiàtic. De fet, Boris Johnson va fer un petit regal a la Unió just abans d’abandonar-la al no vetar Huawei en el desplegament del 5G al Regne Unit.

El paper de la UE al món

Enmig de tot això, la ciutadania europea és partidària de no haver de triar en la disputa la Xina i els Estats Units i romandre neutral, segons demostren diverses enquestes i estudis.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sobre el paper és una gran oportunitat perquè la UE revisi el lloc que vol ocupar al món i, de passada, contribuir al redisseny d’aquest nou ordre que ve. Un paper en el qual els valors, la defensa dels drets humans, del medi ambient i d’un sistema obert, prevalguin sobre la tornada d’un poder dur.

Sobre el paper. Un halo d’escepticisme  envolta qualsevol pla que es presenti avui en relació amb el futur de la Unió Europea. Cosa comprensible si s’aprecia l’envergadura dels desafiaments. Però hi ha una oportunitat innegable que necessita, sobretot, una bona dosi de confiança. Si els europeus són capaços de creure en les seves propostes, de continuar apostant per un món en el qual els valors hi continuïn tenint un lloc, hi haurà Occident per a una bona estona.