El polígraf d'ERC

El pressupost és l’espina dorsal de tot govern. Els comptes públics fixen l’extensió i els límits de l’acció governamental i, per damunt de tot, determinen la identitat de les seves polítiques. El pressupost és la prova que confirma o desemmascara la ideologia del governant. En què, com i amb quines prioritats es gasta o inverteix els diners; de qui i amb quina proporcionalitat i intensitat es recapta. Això i no cent mítings és la prova del cotó fluix de la política. Un polígraf sense marge d’error.

En realitat, el pressupost és més que això. Segons la conjuntura, pot ser eina de pressió, carta de negociació, objecte de desig, font de recel o botó nuclear.

El Govern de Sánchez i Iglesias necessita el plàcet d’Esquerra Republicana  per tirar endavant el seu pressupost. S’ha de recordar que el rebuig d’ERC als comptes de Sánchez va ser, fa un any, la guillotina que va decapitar la legislatura i va conduir a la convocatòria electoral de l’abril del 2019.  Sense un pressupost propi, l’acció de l’Executiu progressista continuarà constreta per la cotilla dels comptes prorrogats del 2018, confeccionats segons les prioritats del Govern dretà de Rajoy.

Qüestió de prioritats

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi ha raons de pes perquè ERC contribueixi a la seva manera a l’aprovació del nou pressupost de l’Estat. La Generalitat rebria prop de 2.500 milions més amb els comptes de la ministra Montero, vitals per a l’escàs erari català. L’Administració catalana podria posar fi a gairebé una dècada de paràlisi que va començar després de les severes retallades socials de Mas. L’aposta pel diàleg per tractar el conflicte polític català es consolidaria.  

Però els republicans també identifiquen perills en la jugada. El primer, ser acusats de tebis –què tebis: traïdors– per l’irredempt  Puigdemont en la batalla per l’hegemonia al bloc nacionalista. ERC desitjaria deixar resolt abans el pols electoral amb JxCat. Sánchez ja contempla la possibilitat d’ajornar l’assumpte per donar-li temps. El segon no és fútil: en el moment en què s’aprovi el pressupost, ERC perd el botó de demolició de la legislatura. Qüestió de prioritats.