Engany i devastació

Fa uns dies, Aznar y González la van fer petar en una conversa distesa al Casino de Madrid. Tot va ser molt amical. Van coincidir pràcticament en tot, però van discrepar sobre la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Per a González, no va ser sinó una “performance” en la qual “no va passar res” més enllà de l’escenificació. Aznar, en canvi va entendre que l’escenografia de la taula, el sol fet d’haver escenificat la “performance” era “un element devastador del sistema democràtic”. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Uns dies després, a Perpinyà, Clara Ponsatí, amb el to més abrandat del matí rossellonès, va parlar  de “diàlegs d’enganyifa” i va ser molt aplaudida. És a dir, va coincidir amb Felipe. I, des de la presó, amb un to no gens abrandat, Jonqueras va coincidir amb Aznar. “Tenim força per obligar l’Estat a fer coses que no vol fer”, com ara “reconèixer la naturalesa política del conflicte”.

Hi he pensat llargament i em penso que tots quatre tenen raó. Potser no serveix de res o potser és una imatge que aparenta el diàleg de dos governs que parlen de tu a tu, amb banderes pròpies, com si fos un fòrum internacional. Que potser no servirà de res. La taula, però, hi és.