EL TAULER CATALÀ
Doble exhibició de poder
banderaok
Ha dut a terme, amb només uns dies de diferència, dues sensacionals demostracions de força. Dues exhibicions de poder gairebé seguides. Carles Puigdemont, l’eurodiputat, el president exiliat, el fugitiu de la justícia espanyola, primer va acaparar quatre dels vuit llocs de la delegació de la Generalitat que es va reunir amb la de Pedro Sánchez. Ningú del conglomerat de JxCat va gosar badar boca, ni el més temerari entre els discrepants. Entre els seus quatre, el cap de la part catalana, el president Quim Torra, delegat de Puigdemont a l’interior. Qui va ser el 130è president de la Generalitat va seguir la trobada celebrada a la Moncloa a distància, però gairebé en directe i amb tots els matisos. No volia de cap manera que la reunió de dimecres, la taula de diàleg dissenyada entre ERC i el PSOE, escapés al seu control.
Després, dissabte, moltes desenes de milers de catalans van inundar Perpinyà per complimentar i reivindicar qui consideren el president legítim de Catalunya. Hi va haver música, cançons, castellers, discursos, fraternitat, orgull i obstinació. Ningú pensava en el coronavirus, allà. Fins ara Puigdemont no s’havia atrevit a trepitjar terra francès. Divendres ja era a Perpinyà per assistir a un partit de rugbi de l’USAP i començar a rebre els honors que li van dispensar les autoritats de la capital del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Una partida d’escacs eterna i enrevessada
Agradi més o menys, es cregui que és una bogeria o que cal resoldre-ho d’alguna manera per llavors poder avançar, continua viu el duel en l’independentisme entre dues estratègies, dues sensibilitats –fins i tot dues sentimentalitats–, dues forces i, al final, dos homes. Un, Oriol Junqueras, rumia els seus següents moviments i el de les seves peces entre les parets de la presó de Lledoners, l’altre, des del seu ja llarg exili, en el que és una partida d’escacs eterna i enrevessada, de vegades subtil, de vegades brutal. Èpica i amarga, lluminosa i fosca. El pròxim moment decisiu, les eleccions que ja es perfilen amb nitidesa a l’horitzó català.
