Es llegeix en minuts
Una llei platònica

DAVID CASTRO

Plató considerava que el progrés sempre implica la corrupció de les idees i dels individus. Per això buscava polítics capaços de corregir aquestes desviacions. Popper va demostrar que Marx va beure, d’amagat, de l’historicisme de Plató. I considera que tots dos són els grans enemics de la societat oberta, a l’intentar imposar la història i el seu destí a la voluntat dels individus. Popper no era un ultraliberal, simplement demanava regles clares i regides per principis democràtics. Per aquest motiu l’admiren des del liberalisme social i des de la socialdemocràcia liberal. Popper és una idea d’Europa, cada dia més en regressió.

Et pot interesar

El ministre de Consum, Alberto Garzón, vol regular les apostes esportives. Com en tantes altres coses, la xarxa digital ha multiplicat l’oferta, ha incrementat la competència i ha disparat la publicitat. Ens assabentem per la tramitació d’aquesta llei que hi ha empreses d’apostes que donen regals de «benvinguda» als jugadors que han de dirimir els resultats. I que la majoria de clubs tenen aquestes empreses com a patrocinadores. No apareix l’obvi: la principal empresa de joc d’Espanya és pública, vaja, que l’administra el Govern del senyor Garzón.

Gent molt senzilla i de pocs recursos, s’agafa a la taula de salvació joc per sortir del pou i cau en la misèria. Això s’ha d’impedir. Se’ls ha de protegir de la corrupció de les apostes. Per fer-ho, el ministre Garzón considera que s’ha de prohibir/limitar la publicitat del joc en els mitjans de comunicació. Un parell de preguntes: ¿No seria més eficaç prohibir les apostes si aquest és el propòsit? Quan aquestes empreses muntin xiringuitos digitals per posicionar les seves marques pagant a Google Adwords i continuïn captant clients que s’arruïnen, ¿què farà el ministeri davant una nova activitat desterritorialitzada? Ho intueixo: un reglament contra les ‘fake news’. Aleshores, el periodisme serà una mica més feble. No perquè pugui prescindir d’aquests ingressos, sinó perquè els seus competidors seran encara més forts. El més barat del món per als governs austers és fer lleis. Tot i que siguin platòniques, tan del gust de Marx.