El diàleg, primer acte

El pròxim dimecres la Moncloa acollirà el primer acte de la taula de diàleg acordada entre el Govern espanyol i la Generalitat. Després d’algun desajust per l’elecció de la data, tots dos hi acudiran amb punts de partida allunyats –amnistia i autodeterminació versus propostes de l’anomenada agenda del retrobament–, però amb voluntat de superar aquesta primera foto. S’esperen pocs resultats d’aquesta trobada inicial, tot i que hauria de servir com a mínim per fer plantejaments després d’anys de tensió i absència d’interlocució.

El president del Govern ja va advertir aquesta setmana que la negociació serà llarga i complexa. Això, en el millor dels casos. Acudirà a la cita al costat de dos vicepresidents, Calvo i Iglesias, i tres ministres, Illa, Castells i Darias. Tot i que el mateix Sánchez ha reconegut que el més assenyat és començar amb temes fàcils d’acordar, l’arquitectura de l’equip que l’acompanyarà deixa entreveure que no es tracta d’una presa de contacte innòcua. El problema polític català ja va ser un dels causants de l’insomni ocasional de Sánchez a l’hora de teixir la seva aliança amb Unides Podem, si bé ara sembla que van alineats i l’objectiu és governar, exhibir unitat i sortir indemnes dels primers frecs ministerials.

La part catalana, que continua sense confirmar noms més enllà de les butaques del president Quim Torra i del vicepresident Pere Aragonès, hi acudirà en un moment vital diametralment oposat al de l’altre costat de la taula. El Govern té data de caducitat i només se sosté per tirar endavant els pressupostos del 2020; la unitat que s’ha escenificat en diverses ocasions ha anat corroint-se amb el temps per acabar saltant pels aires davant de la disjuntiva de l’escó de Torra. I els frecs han sigut nombrosos al llarg de la legislatura.

Tampoc es descarta que la representació catalana s’obri a membres que no formin part estrictament de l’organigrama del Govern, però des de l’executiu s’escuden que s’està treballant per acordar la millor «fórmula» entre els socis.

Hi vagi qui hi vagi, la taula de diàleg es posarà a caminar amb un futur incert, sigui per l’efecte imminent del calendari electoral català o pels objectius que hi hagin posat cadascun dels interlocutors.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

I, com de costum, el que passi portes endins no es podrà aïllar mai del soroll que acompanyarà totes les reunions. Des de files socialistes s’han esforçat a recalcar la importància de no desaprofitar aquesta ocasió, conscients que els vots d’ERC són necessaris per aprovar els comptes i consolidar la legislatura. Per això, més enllà de la pròxima reunió, els seus plans passen per ser més presents a Catalunya i donar resposta a les inquietuds que els han traslladat agents socials i representants de la societat civil.

No obstant, és al si de l’independentisme on aquest diàleg, del que ningú es vol descavalcar, està vivint un encaix més complicat. D’una banda, el president Torra ha exigit la figura d’un mediador, que no apareixia en l’acord PSOE-ERC, per poder d’alguna manera deixar la seva empremta en la negociació. Aquesta petició ha sigut recolzada pel seu entorn pròxim tot i que els republicans se n’han desmarcat. L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar des de presó que aquesta figura no és imprescindible perquè aquest àrbitre és útil quan dos no volen negociar. Veus de l’independentisme han afirmat en més d’una ocasió que són els «campions del diàleg» tot i que altres, com l’ANC,Ara, existeix una taula pensada per a això tot i que de moment no se sap com es mesurarà el seu èxit o fracàs ni quins terminis es tenen en compte.