Ciència

Les nenes i l'aigua

Si haguéssim nascut en molts dels països del Tercer Món, a més d'afrontar els riscos de beure aigua no potabilitzada ens veuríem obligades a dedicar una gran part de la nostra vida i la nostra energia a transportar aigua

Es llegeix en minuts
Les nenes i l'aigua

L’aigua és una de les grans meravelles de la natura perquè, a causa de la seva estructura i estabilitat, és el dissolvent universal, per la qual cosa resulta imprescindible per a la vida. Però també continua sent portadora de mort per a molts nens dels països del Tercer Món. Per exemple, el 95% dels gairebé dos milions de morts produïdes per diarrea cada any es podrien evitar bevent aigua potabilitzada. Aquesta situació és un contrasentit perquè la tecnologia per ‘netejar’ l’aigua de gèrmens està optimitzada des de fa molt temps i no és cara, el problema és que per implementar-la es requereixen unes infraestructures que no tots els països són capaços de construir i mantenir.

La gestió del cicle integral de l’aigua inclou diversos processos tant físics com químics. En un d’ells, la filtració, es fan servir una espècie de grans coladors i filtres de sorra per retenir la major part de la matèria sòlida que arrossega l’aigua. En la floculació s’indueix la precipitació de substàncies sòlides perquè arrosseguin les partícules més petites que han aconseguit escapar als filtres mecànics. En el següent procés de purificació de l’aigua es fa servir carbó actiu, com el dels filtres dels cigarrets, per atrapar les substàncies nocives dissoltes. Una vegada que s’ha ‘netejat’ l’aigua de substàncies indesitjables, tant sòlides com en dissolució, cal matar les bestioles que poden transmetre malalties. Això s’aconsegueix fent servir radiació ultraviolada o afegint a l’aigua substàncies biocides com l’ozó o el clor. Aquest últim mètode és el més eficient i econòmic, per la qual cosa és el més utilitzat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El clor pur, que existeix com a molècula gasosa formada per dos àtoms, Cl2, té una gran tendència a captar electrons per formar clorur, 2Cl-, que és com solem trobar-lo a la natura; aquest és el cas quan forma clorur sòdic, més conegut com a sal comuna, NaCl. La gran reactivitat de la petita molècula de Cl2causant més de 5.000 baixes en l’exèrcit francès, moltes de les quals van patir una mort atroç. Però si en lloc d’utilitzar el gas pur s’afegeix a l’aigua en petites quantitats, el clor mata tots els bacteris i virus causants de malalties i mort, sent innocu per als éssers humans. Tenint en compte la seva gran reactivitat, és evident que cal calcular les quantitats de clor que s’afegeix a l’aigua de forma molt precisa, i també que fa falta mantenir nets i desinfectats tots els sistemes d’emmagatzematge i transport.

Et pot interesar

És difícil que els habitants del Primer Món apreciem en tot el que val el privilegi d’obtenir aigua neta i lliure de gèrmens cada vegada que obrim l’aixeta. Les dones i les nenes del Primer Món som especialment afortunades perquè si haguéssim nascut en molts dels països del Tercer Món, a més d’afrontar els riscos de beure aigua no potabilitzada, ens veuríem obligades a dedicar una gran part de la nostra vida i la nostra energia a transportar aigua des de les fonts i pous fins als poblats. Més de tres milions de nens i 14 milions de dones han de caminar durant més de 30 minuts per buscar aigua, sovint dues vegades al dia. De mitjana recorren uns sis quilòmetres, descalces o calçades amb sandàlies de goma, usualment carregant amb una criatura i portant-ne altres de la mà. Al camí de tornada han de portar a més garrafes de 20 litres sobre els seus caps, cosa que els causa tota mena de lesions d’esquena.

El dia 11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que des de la seva creació per l’ONU el 2015, està ajudant a canviar la percepció del paper de les dones en la ciència. Aquest any vull aprofitar la celebració d’aquesta efemèride per recordar a les nenes que no només no podran aspirar a ser científiques, sinó que perdran part de les seves vides per no tenir accés a un dels més grans assoliments de la ciència: proporcionar aquesta meravella de la natura que és l’aigua lliure de riscos per a la salut. Ja que hem estat capaços d’aconseguir aquest immens assoliment, les dones i homes del Primer Món hem de treballar perquè puguin disfrutar-lo tots els habitants de la Terra.