Pacte contra la segregació escolar

Accés a l'escola i dret a l'educació

El decret no pretén eliminar la capacitat d'elecció, sinó que estableix mecanismes per reduir el seu impacte en les oportunitats educatives del conjunt de l'alumnat

2
Es llegeix en minuts
Accés a l'escola i dret a l'educació

Fa menys d’un any que el Pacte contra la segregació escolar, promogut pel Síndic de Greuges, va aconseguir l’aval d’amplis sectors polítics i educatius de Catalunya. La primera concreció substantiva de l’esmentat pacte s’ha fet pública amb la publicació de l’esborrany del nou decret d’admissió d’alumnes.

L’oposició a la proposta de decret no s’ha fet esperar, però sorprèn per dos motius. En primer lloc, per l’existència d’un pacte previ i perquè el decret és resultat de mesos de feina, en els quals han participat l’Administració pública, representants de tota la comunitat educativa i experts en educació. En segon lloc, perquè alguns representants de l’escola concertada (famílies i patronal) i de l’escola pública (FAPAC i USTEC) s’hi oposen amb arguments antagònics.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’escola concertada critica les modificacions en la programació de l’oferta, que atorga al Departament d’Educació la capacitat de planificar de manera anticipada places escolars i no fer-ho únicament com a resposta al comportament de la demanda. Aquest és un aspecte imprescindible en un sistema com el nostre que permet una àmplia llibertat d’elecció. Si no es programen les places per endavant ni s’ajusten a criteris demogràfics i de necessitat social, la demanda educativa tradueix l’elecció en segregació escolar. El decret no pretén eliminar la capacitat d’elecció, sinó que estableix mecanismes per reduir el seu impacte en les oportunitats educatives del conjunt de l’alumnat. Controlar l’excés d’oferta (tant pública com concertada) a través d’una programació ajustada a la realitat de cada nou curs i territori, i establir criteris objectius per a l’obertura o tancament de places escolars és clau si es busca una escolarització equilibrada socialment (un principi tan constitucional com la llibertat d’ensenyament, que no d’elecció).

Garantir l’equitat

Un altre punt d’oposició de la concertada és la distribució de l’alumnat més vulnerable. El decret dirigeix esforços a la millora de la identificació i distribució de l’alumnat amb necessitats educatives (especialment socioeconòmiques). La seva concentració en determinats centres públics és un dels principals esculls del sistema educatiu per garantir l’equitat. Els representants de l’escola concertada critiquen l’absència de finançament per a l’atenció a la diversitat, que, segons ells, «provocarà un sobrecost que han de sufragar els pares, o l’asfíxia econòmica de l’escola». Efectivament, l’infrafinançament del sistema educatiu és significatiu (també en el sector públic), però supeditar l’escolarització d’alumnat vulnerable a la seva incapacitat de pagament suposa reconèixer obertament la seva exclusió econòmica. És més, el ‘sobrecost’ referit no és sempre per cobrir necessitats d’escolarització, sinó per donar resposta a moltes escoles a una oferta singular (sisena hora, serveis complementaris) els costos de la qual es tradueixen en barreres d’accés per als sectors més vulnerables i en la seva concentració més elevada a la xarxa pública.

Un pas llargament esperat

Notícies relacionades

D’altra banda, la resistència de FAPAC al decret és especialment preocupant. Els seus objectius maximalistes d’eliminació dels concerts econòmics i la seva errònia interpretació del problema de la segregació com a fenomen exclusivament vinculat a la doble xarxa, li impedeixen veure els avenços que aporta el decret per lluitar contra la segregació. Defensar l’educació pública és per descomptat necessari, però pensar que si l’escola fos tota pública i no existís llibertat d’elecció s’acabaria la segregació és si més no ingenu. No són pocs els països amb més d’un 90% de xarxa pública i sense elecció escolar que tenen nivells elevats de segregació.

El dret a l’educació es garanteix assegurant les mateixes condicions d’escolarització per a tot l’alumnat i no per la via de satisfer els desitjos de les famílies. El decret parteix d’aquest plantejament. Sens dubte és encara insuficient, sobretot pel que fa al finançament, però és un pas que fa massa que esperem. Resulta difícil oposar-s’hi i defensar el dret a l’educació alhora.