20 d’oct 2020

Anar al contingut

El futur de l'Antic Teatre

Protegir l'intangible

Jorge Gil

Protegir l'intangible

Isabel Sucunza

La sensibilitat cultural no és una cosa que es pugui exigir. Que qui la té estigui disposat a cobrar menys de la meitat del que pensava és el seu problema, no el del propietari del local

Quan vam muntar la Calders, el nostre assessor d’empresa, el Joan (amic jubilat, expert en fer plans d’expansió per a, entre altres, grups de restauració que buscaven llocs on obrir noves franquícies), al posar-se amb les previsions de números, ens va preguntar quant volíem cobrar. «Inventeu-vos-ho», ens va dir. Vaig respondre: «¡3.000 nets!». Ell va sumar totes les despeses (lloguer, sous, impostos...) i va preguntar: «¿Quants llibres hauríeu de vendre al mes per cobrir tot això?». Vam veure que era impossible.

El Joan sabia que no volíem muntar res que no fos una llibreria, així que ni ens va plantejar fer un nou estudi de mercat per veure quin altra classe de negoci ens convenia més per arribar a aquells 3.000 euros de sou i encara més: les nostres prioritats eren d’altres i, com totes les relacionades amb la cultura, presentaven un alt nivell d’intangibilitat.

En el cru món dels negocis, l’intangible és difícil de comptabilitzar, per no dir que no compta, directament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’entrada per a una funció a l’Antic Teatre  mai costa més de 10 euros, i amb aquests 10 euros l’Antic ha de pagar les despeses. No poden anar al propietari del local i dir que aquell mes li pagaran amb un grapat de tuits d’espectadors satisfets perquè, al veure un dels muntatges de la seva cartellera, han cregut entendre la vida des d’un punt de vista que fins ara no tenien al cap, o s’han sentit consolats, o han rigut com bojos, o han sortit del teatre amb una altra energia.

Que el propietari d’un local vulgui fer negoci és la cosa més fàcil d’entendre del món tal com el món està muntat ara mateix. La sensibilitat cultural no és una cosa que es pugui exigir. Que qui la té estigui disposat a conformar-se amb menys de la meitat de la primera xifra que li passi pel cap quan pensa quant voldria guanyar al mes és el seu problema, no el del propietari del local.

Sí que hauria de ser un problema urgent de les institucions, simplement perquè si no s’ofereix una certa protecció davant del mercat, ningú mai arriscarà amb una iniciativa cultural. I tot això que perdrem.