Peccata minuta

Déu

No crec que Buñuel, Willy Toledo ni Rubianes tinguessin res en contra de Déu -a qui no donaven crèdit-, sinó contra alguns dels seus més fastigosos beneficiaris a la Terra

2
Es llegeix en minuts

willy toledo juicio / periodico

El 28 de desembre de 1930, dia dels Sants Innocents, es va estrenar a París ‘L’âge d’or’, film amb guió de Salvador Dalí i Luis Buñuel, dirigida per l’aragonès. Tres dies més tard, la Ligue des Patriotes va atacar, al crit de «¡‘Mort aux juifs’!», el cine on es projectava, i va destrossar la sala i alguns quadros surrealistes molt valuosos exposats al vestíbul. El film no es va tornar a exhibir a França fins a l’arribada de Mitterrand a l’Elisi, el 1981; no va agradar que un pervers i aristocràtic celebrador d’orgies s’assemblés prodigiosament a la figura de Jesucrist. El franquisme va superar amb escreix la blasfèmia de Buñuel concedint al nostre sanguinari cabdill el privilegi de passejar sota pal·li, reservat fins aleshores a l’hòstia consagrada. 

També els recomano ‘Spotlight’, basada en la investigació duta a terme entre el 2001 i el 2002 pel diari ‘The Boston Globe’, que va provocar que 249 sacerdots fossin acusats d’abús sexual per les seves pròpies víctimes, més de 1.000. Boston comptava llavors amb 600.000 habitants. Facin comptes: un nen o nena per cada 600 reverends, a quatre per sotana. L’arquebisbe i cardenal Bernard Francis Law va ser discretament traslladat a la basílica de Santa Maria Maggiore, a quatre passos del Vaticà del també encobridor papa Benet XVI, ara mig rehabilitat per ‘Two popes’.

Notícies relacionades

I ja posats, mirem o tornem a mirar ‘Johnny va agafar el fusell’, ‘Mar adentro’, ‘Million dollar baby’ ... totes protagonitzades per persones que van optar per deixar enrere el seu infern en vida per accedir al paradís del no-res. No em va fer falta passar per taquilla per veure en primer pla com alguns testimonis de Jehovà no van deixar ni un instant en pau la meva mare a la seva habitació de l’hospital, com corbs, per garantir que ella, també creient, no caigués, ‘in extremis’, en la temptació d’una transfusió de sang. Els maleeixo.

Com maleeixo les religions que maten o destrossen petites vides en nom dels seus pitjors dimonis: l’Església russa continua beneint el seu armament abans de llançar-lo contra els seus objectius, els islamistes radicals criden el nom d’Al·là just abans d’activar els cinturons explosius... I ara resulta que uns advocats catòlics porten als tribunals Willy Toledo, acusant-lo de falta de respecte per cagar-se en l’enigmàtica Verge Maria. Les paraules no maten ni violen. No crec que Buñuel, Toledo ni Rubianes tinguessin res en contra de déu –a qui no donaven crèdit–, sinó contra alguns dels seus més fastigosos beneficiaris a la Terra.