IDEES

Terrors passats per narrar els presents

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52388827 fotograma de la pel cula otra vuelta de tuerca200220193323

zentauroepp52388827 fotograma de la pel cula otra vuelta de tuerca200220193323

Una de les raons per les quals adoro el cine fantàstic i de terror és la facilitat amb què reflecteix els temps. I, en relació amb això, tinc molta curiositat per tres pel·lícules que, en principi, s’estrenaran aquests primers mesos de l’any: ‘El hombre invisible', ‘Otra vuelta de tuerca’ i ‘Gretel & Hansel’.

Les vull veure per molts motius, entre els quals com m’agraden, per diferents raons, els seus directors. La primera és de Leigh Whannell, cineasta amb una llarga trajectòria en el gènere (sobretot com a actor, productor i guionista) que fa un parell d’anys va dirigir ‘Upgrade’, un dels ‘thrillers’ de ciència-ficció més estimulants de la dècada passada.

Aquests primers mesos de l’any s’estrenaran ’El hombre invisible’, ‘Otra vuelta de tuerca’ i ‘Gretel & Hansel’

La segona és de Floria Sigismondi, immensa artista visual (fotògrafa i directora d’alguns dels videoclips més emblemàtics de la història) que el dia que va debutar en el llargmetratge es va marcar l’extraordinària ‘The Runaways’ (2010). I la tercera està dirigida per un dels meus directors contemporanis favorits de cine de terror: Oz Perkins. La seva manera de conjugar el temps, l’atmosfera i la imatge estranya i desestabilitzadora és al·lucinant (‘Soy la bonita criatura que vive en esta casa’, la seva segona pel·lícula, està disponible a Netflix).

Notícies relacionades

Però preferències personals a un costat, sobretot vull veure-les perquè són interpretacions de relats que coneixem molt bé: les novel·les de H. G. Wells i Henry James i el conte clàssic que van recollir els germans Grimm. I quan es tracta de pel·lícules fantàstiques o de terror, per la seva habilitat per prendre-li el pols a la realitat, tinc curiositat especial per veure com els seus autors arrosseguen al present (si ho fan) històries que tenim totalment assimilades. No em refereixo només a qüestions estètiques, sinó de fons: ¿canvia la manera d’abordar segons quins temes? ¿Canvia el punt de vista? ¿Són aquestes pel·lícules exercicis d’arqueologia o caixes de ressonància del present?

Aquests tres relats sumen, entre d’altres, temes com l’assetjament, l’abús de poder, la frustració, la repressió, el silenci i l’abandonament. No puc esperar a veure com i des d’on els han abordat Whannell, Sigismondi i Perkins.