Editorial
La Xina, un gegant poc fiable
El coronavirus deixa en evidència la naturalesa real del miracle xinès: un gran desenvolupament capitalista dirigit per un partit comunista
Bangkok (Thailand), 14/02/2020.- A Thai woman wearing a protective mask checks the temperature of a woman at a marriage registry in Bangkok, Thailand, 14 February 2020. Thai Public Health officials said that the number of people infected with the deadly coronavirus or COVID-19 in Thailand remained at 33. Nine had been discharged from hospitals. The virus has so far killed at least 1,360 people and infected nearly 60,000 others worldwide, mostly in China. (Tailandia) EFE/EPA/DIEGO AZUBEL /
L’opacitat i el secretisme propi dels règims no democràticsmai ha sigut la millor eina perafrontar les grans crisis,i el comportament de les autoritats xineses en el cas del coronavirus ho demostra de forma fefaent. Només quan l’alarma mundial ha desbordat qualsevol previsió,els dirigents de Pequín s’han mostrat disposats a canviar d’actitud i reconèixer la gravetat del moment, amb un nombre sempre en augment d’infectats i morts, casos en els cinc continents i les grans economies afectades per la paralització de la fàbrica del món. Les purgues a la direcció del Partit Comunista i a l’Administració de la província de Hubei pretenendescarregar en l’àmbit local les culpes per la desastrosa gestió de l’epidèmia,però les proves que el president Xi Jinping va conèixer fa un mes les dimensions del problema confirmen la responsabilitat de la ‘nomenklatura’ xinesa en l’extensió de la malaltia a l’ocultar informació essencial.
Pocs dubtes hi ha de l’aprofitament polític de la Casa Blancaal criticar sense treva el Govern xinès, però menys sentit té encara allotjar dubtes sobre el mal causat pel règim en la seva fiabilitat, confiança i crèdit. Els esforços de més de dues dècades per convertir la Xina en la potència alternativa als Estats Units han patit una gran erosió,i ha sortit perjudicada la confiança en una potència econòmica que, de sobte, ha deixat de produir iamenaça de provocar a Occident una crisi de subministramentsen sectors importants de la indústria i dels serveis. Per no parlar de perjudicis irreversibles com la suspensió a Barcelona del Mobile World Congress, les restriccions en les comunicacions i l’evacuació sense pausa del personal enviat a la Xina per inversors estrangers.
Potser eldesassossec mundialpels efectes del coronavirus més que cap altre precedent deixi en evidència la naturalesa real del miracle xinès, basat en la coexistència d’un règim pilotat per l’aparell comunista iun desenvolupament capitalista a tota màquina que exclou un règim de llibertats. Un experiment tan original com ple de riscos.
