10 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Casado necessita temps

Juan Carlos Hidalgo

Casado necessita temps

Rosa Paz

Res fa preveure, de moment, un futur de pactes d'Estat, tret que el líder del PP es vegi davant de l'horitzó d'una legislatura llarga

Aquesta podria ser una d’aquestes legislatures de bloqueig en les quals Govern i oposició no arriben a cap acord. No seria la primera, però aquesta arriba després d’anys de governs inestables o en funcions en què no s’han afrontat algunes reformes imprescindibles, com la del sistema de pensions o el finançament autonòmic, per no parlar d’una que de moment sembla inabordable com és la de la mateixa Constitució. Tampoc s’han pogut renovar organismes el mandat dels quals va caducar fa temps, com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional. Podria ocórrer, no obstant, que aquests acords entre l’Executiu i el principal partit de l’oposició, el PP, s’anessin decantant a poc a poc. No és impossible, tot i que en vista de com ha anat aquest dilluns la reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Casado sembla improbable.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La incertesa política no ajuda a avançar en la via del pacte. No se sap encara si el Govern aconseguirà aprovar els Pressupostos Generals i, per tant, si la legislatura té un recorregut de dos o tres anys o si estem abocats a repetir novament les eleccions generals. Tot depèn del que finalment faci ERC. I aquest desconeixement del que pot ocórrer en els pròxims mesos condiciona moltes coses, també l’actitud de Casado i la possibilitat que estableixi una estratègia clara i definitiva. Perquè el líder del PP no sap si s’ha de preparar per competir de nou a les urnes amb Vox, que els sondejos continuen situant a l’alça, o si davant de la perspectiva d’una legislatura més o menys fluixa haurà d’exercir d’oposició responsable i, per tant, disposar-se a arribar a acords amb el Govern.

A aquests dubtes respondria la seva actitud en l’entrevista amb Sánchez en la qual, almenys després davant de la premsa, Casado va utilitzar el seu millor to –i el té afable– per imposar una tirallonga de condicions que, segons va dir, li permetrien forjar aliances amb l’Executiu i fins i tot recolzar els Pressupostos Generals. Un to amigable per presentar una proposta trampa, que sap inassumible per a Sánchez, perquè pràcticament totes les seves clàusules contradiuen els principis programàtics sobre els quals s’assenta el Govern. No només pels pactes amb Unides Podem, el PNB i ERC, que van permetre la seva investidura, també perquè aquestes polítiques que Casado vol anul·lar o bé eren en el programa electoral o bé formen part de les conviccions dels socialistes. Per exemple, les relatives al conflicte català sobre les quals Sánchez i la majoria del PSOE consideren que la solució –si n’hi ha– només pot sorgir del diàleg.  

Res fa preveure, de moment, un futur de pactes d’Estat. L’únic buf d’esperança vindria del to mesurat, algunes referències al Pacte de Toledo i que Casado ja no parla de portar Sánchez als tribunals per prevaricació. No sembla haver-hi lloc per a l’optimisme, almenys mentre no s’aprovin els Pressupostos. Llavors, potser, davant de l’expectativa d’un Govern perdurable, el líder del PP es disposa a pactar. Ara encara necessita temps.