03 juny 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Catalans de tota la vida

Ferran Nadeu

Catalans de tota la vida

Najat El Hachmi

He viscut situacions surrealistes en les quals firmava llibres escrits en català que havien guanyat premis a lectors que no només em parlaven en castellà sinó que ho feien molt a poc a poc

Plataforma per la Llengua és una entitat dedicada al foment de l’ús social de la llengua catalana. Fa anys que fa una campanya anomenada 'No em canviïs de llengua' per una raó molt concreta: hi ha persones catalanoparlants que quan identifiquen algú com a estranger passen a parlar-li automàticament en castellà, donant per fet que tenir un color de pell fosc, uns cabells arrissats o qualsevol fenotip que els sembla 'diferent' significa que: a) el subjecte en qüestió no sap català i b) domina el castellà encara que vingui de Xina Popular.

Això constitueix un prejudici lingüístic (perquè en molts casos ni 'a' ni 'b' són certes) que afecta a persones molt diverses: immigrants, fills i néts d’immigrants, adoptats a altres països i qualsevol que sigui automàticament posat en la casella de 'no català'. No crec que aquest prejudici operi, a hores d’ara, sobre les persones procedents d’aquella altra immigració de la resta d’Espanya. (Excepte amb el Rufián, però en aquest cas és ell que s’ha post en la subcategoria de 'castellanoparlant indepe'). Jo mateixa m’he vist en situacions surrealistes en les quals signava novel·les escrites en català, novel·les que han guanyat premis per a obres escrites en l’idioma, a lectors que no només em parlaven en castellà sinó que ho feien molt a poc a poc perquè els pogués entendre. De manera que la campanya de Plataforma per la Llengua destinada a acabar amb aquest prejudici no té res de racista ni supremacista i és exactament tot el contrari.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Altra cosa és l’embolic que es va fer l’Anna Erra a l’hora d’explicar-la. Altra cosa és que diguem que la llengua ens 'agermana' i ens integra i etcètera amb els actuals nivells de desigualtat econòmica fruit, en part, de les polítiques que s’han fet en els últims anys. Altra cosa és que tot i parlar la llengua perfectament se’t segueixin tancant molts portes per no 'semblar català'. Jo vaig col·leccionar en el seu moment, i a la ciutat de Vic, tot d’experiències en aquest sentit: trucar per telèfon per demanar una feina o visitar un pis de lloguer i caure en gràcia amb un accent tan autòcton que després no em servia de res quan em coneixien en persona. Tot això, és clar, abans de guanyar premis, que em van convertir en la catalana que no m’havien deixat ser durant anys tot i els meus esforços. Altra cosa és no fer polítiques per la integració, retallar-les de manera salvatge, incloent les polítiques lingüístiques i després omplir-nos la boca amb la llengua sense destinar-hi recursos. 

Altra cosa és que hi hagi ciutats amb un tant per cent elevat d’habitants procedents d’altres països, amb nens i nenes catalans de tota la vida (perquè ja hi han nascut) que siguin sempre etiquetats i segregats cap als barris i sectors laborals que els són propis. En aquests casos és difícil percebre la 'germanor' que comporta dominar la llengua catalana.