Barcelona, malgrat tot

Barcelona ha passat l’última setmana esquivant una rere l’altra les renúncies de firmes tecnològiques a participar en el Mobile World Congress. Quan s’haurien d’estar comentant les novetats i apostes de les multinacionals i ‘start-ups’, la ciutat s’acomiada de l’esdeveniment de telefonia més gran de l’any abans fins i tot d’haver acollit cap congressista. En comptes d’això, la por al Covid-19 s’ha encomanat com un virus malgrat la valoració de les autoritats sanitàries espanyoles.

El més important és no caure en acusacions estèrils ni en el desànim, escrivia Antón Costas en el seu últim article sobre les causes de la cancel·lació. L’eco d’algunes preguntes no resoltes es manté: ¿la GSMA hauria pogut actuar abans d’anunciar-se la primera baixa?; ¿hauria convingut un front polític més exigent? Interrogants als quals s’ha respost amb un tancament de files institucional.

Tothom assumeix la importància d’aquesta cita mundial. Aquest any, el seu impacte econòmic s’ha esvaït, però les mirades ja estan posades en el 2021. Queden enrere els dubtes que va plantejar l’actual alcaldessa sobre com s’organitzava el certamen quan el 2015 va aconseguir la vara de comandament del consistori. Colau va qüestionar en qui revertien els beneficis de la cita. Ara, ha apostat per mantenir el MWC del 2020, conscient de la projecció de la ciutat com a pol tecnològic mundial.

La pèrdua del Mobile és un capítol més del nivell d’estrès a què s’ha sotmès Barcelona. Fa uns mesos, el foc, els aldarulls i els talls de vies van projectar una imatge de ciutat poc atractiva per al turisme i els negocis. La GSMA ha provat de mantenir-se al marge del soroll polític del procés. Les insolències al Rei en els sopars previs a la inauguració del congrés, motivats pel discurs del 3 d’octubre, van donar l’excusa perquè el Govern de Rajoy dubtés de Barcelona com a seu d’un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Ningú discuteix que el MWC té un poder de tracció imbatible i un evident valor estratègic. Però Barcelona és molt més i ha de preservar i potenciar un autèntic ecosistema digital i tecnològic que sobrevisqui a un eventual adeu de la cita dels mòbils quan venci l’acord el 2023. Potser aleshores no sigui el pànic a un virus el que allunyi el congrés sinó l’atractiu d’una altra ciutat. De moment, Barcelona agafa el testimoni d’Amsterdam i l’any que ve acollirà la fira Integrated Systems Europe (ISE), amb un impacte d’uns 300 milions, segons xifres de la conselleria d’Empresa.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El revés del Mobile ha propiciat que aflori el debat sobre el potencial de Barcelona i el seu paper com a metròpoli. Des de Madrid, abans de la crisi del coronavirus, ja es va generar una disputa interessada a causa del congrés. La capital de l’Estat s’alimenta precisament d’un efecte capitalitat que li ha reportat una gran concentració de poder. La força centrípeta de l’arquitectura institucional, política i financera espanyola no contribueix a una distribució més equitativa entre grans ciutats.

En un moment en què torna a sorgir la idea de la cocapitalitat s’ha de recordar que Barcelona ja és un pol cultural i científic i un referent en abundants sectors empresarials. El seu interès per allotjar els Jocs d’Hivern del 2030 és només un altre exemple. Des d’aquí, no n’hi ha prou d’assegurar que Catalunya és un motor econòmic d’Espanya si s’obvia que la Barcelona metropolitana ho és de Catalunya. Les institucions han de mirar cap endavant i superar diferències polítiques en qüestions clau i permetre que Barcelona traci un rumb clar. No es pot fiar tot a la seva resiliència.