06 d’ag 2020

Anar al contingut

Les conseqüències de la desinformació

La infodèmia va contaminar el Mobile

La infodèmia va contaminar el Mobile

Antoni Gutiérrez-Rubí

Les pors substitueixen les seguretats; els prejudicis, les raons, i les alarmes, les dades

El coronavirus o Covid-19 també s’expandeix en xarxes socials i mitjans de comunicació en forma de ‘fake news’ i informacions inexactes. La directora del departament de Preparació Mundial per als riscos d’infecció de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Sylvie Briand, va assegurar fa uns quants dies que el brot de coronavirus no era un problema molt greu, mentre que sí que ho era el que denominava la infodèmia del virus. I va anar més lluny: va acusar de falta d’informació verídica la publicada per la majoria dels mitjans de comunicació durant l’aparició del brot. Dimecres, en canvi, l’OMS afirmava que el Covid-19 ja és l’«enemic públic número u del món».

Podem definir la infodèmia com un cúmul de dades publicades pels mitjans de comunicació o xarxes socials i convertides en un procés patològic que es comporta com una malaltia. És la primera epidèmia de les xarxes.  Per tant, la infodèmia és la perversa combinació de rumorologia i notícies falses acompanyades d’un missatge d’odi envers la comunitat xinesa, que s’identifica com els transmissors patògens.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quan la SARS va arribar el 2003, el 6% de la població de la Xina estava connectada, ara gairebé el 60%. L’usuari mitjà de WeChat, la plataforma de mitjans socials que domina al país, passa 90 minuts al dia en l’aplicació. Com a resultat, mentre més de 40.000 pacients a la Xina estan lluitant contra el virus, tot el país –i tot el món– s’enfronta a un tsunami d’informacions inexactes i impossibles de verificar.

L’OMS ha treballat contra la rumorologia amb Google, de manera que, quan les persones s’informin sobre el coronavirus, la primera informació que s’obtingui sigui de la mateixa OMS o, almenys, fiable. D’altra banda, plataformes i xarxes socials com Facebook i Instagram s’han compromès a esborrar teories conspiradores i únicament proporcionen informació contrastada sobre el virus.

Lamentablement, les recomanacions de l’OMS han xocat contra la realitat de la competència i concurrència digital i informativa, contra els prejudicis xenòfobs i, també, contra alguns interessos geopolítics, econòmics no declarats. El virus és una oportunitat cínica per a alguns negocis sustentats en audiències. A través de la venda de sensacionalisme, alguns mitjans aconsegueixen crear un espectacle narcòtic. Aquesta sobreabundància d’informació fa que, per a la ciutadania, sigui difícil trobar recursos en què confiar a l’hora d’informar-se.

Segons el publicista Fernando Monzón, «el tema té tots els ingredients: morts, una amenaça llunyana però real i, sobretot, una literatura construïda sobre el tema durant molt temps en l’imaginari col·lectiu». Si bé el Govern xinès pateix de gran falta de transparència, segons totes les organitzacions internacionals de drets humans, el perill xinès –alimentat per prejudicis, clixés i arquetips– troba en el coronavirus una lògica perversa de fàcil manipulació i recrea tòpics sobre la suposada i múrria ocultació de la comunitat xinesa.

Xenofòbia latent

La xenofòbia latent ha saltat amb l’amenaça del virus i ha desencadenat pors i recels. El rebuig sorgeix especialment a les Filipines, Indonèsia o el Vietnam. Però, també, a Europa i Espanya. El responsable de negocis de l’ambaixada xinesa va manifestar: «Vull reiterar que el coronavirus no té passaport; el nostre enemic comú és el coronavirus, no els xinesos». El missatge dels mitjans i les xarxes socials pot haver propagat l’estigma i la discriminació de manera involuntària, tot i que, en molts casos, temerària.

En resposta, diversos activistes de països d’Europa han denunciat la xinofòbia. A Espanya, sota l’etiqueta #nosoyunvirus, expliquen les situacions xenòfobes a què s’enfronten aquests dies. A la campanya s’hi han afegit coneguts membres de la comunitat xinesa, entre qui es troba la periodista Paloma Chen, el cantant Chenta Tsai Tseng i la il·lustradora Quan Zhou.

La Xina, en un salt geopolític, acusa els EUA d’utilitzar el pànic per prendre mesures comercials restrictives excessives i no justificades com a part de la seva guerra comercial. La informació –i la desinformació o manipulació– són ja les veritables armes de guerra comercials. Aquests dies, el Mobile (MWC 2020) –el gran esdeveniment global de tecnologia– ha patit les cancel·lacions de grans marques tecnològiques. ¿A qui li interessa –i a qui beneficia– la cancel·lació del MWC 2020? No és una pregunta fútil.

El món s’ha tornat més fràgil i vulnerable. Les pors substitueixen les seguretats; els prejudicis, les raons, i les alarmes, les dades. És temps de societats nervioses, temps de societats víriques. Necessitem alguna cosa més que màscares.