Sortejar emocions

Torna Nadal, tornen els anuncis de les loteries. Són paisatge i tradició. Són cultura popular i negoci. Els anuncis televisius de les diverses loteries formen part del nostre bagatge cultural amb una profunda empremta memorable: els recordem –i els esperem– perquè apel·len als nostres sentimentsi ens fan viure la il·lusió del miratge. i ens fan viure la il·lusió del miratge.El veus, però no l’assoleixes mai perquè realment no existeix, tot i que t’hi faci creure. Ofereixen un producte, però venen intangibles. Prometen transformar, a través de l’atzar,el futur incert en un somni possible. I hi volem creure.

Sortejar solidaritat. El Sorteig Especial de Loteria de Nadal de Loteries i Apostes de l’Estat s’ha presentat aquest any amb el lema: ‘Units per un dècim’. Una campanya que veurem en quatre anuncis, quatre històries que es van presentant cada setmana i que tenen un fil conductor: hi ha vincles que no es trenquen, encara que les circumstàncies canviïn o el pas del temps els dilueixi o els debiliti. La primera de les històries ens presenta un home gran que comparteix un dècim amb la que resulta ser l’exdona del seu fill.

L’intent de desvincular el dècim del premi i associar-lo al fet de compartir-lo, com a mostra d’amor, solidaritat, carinyo o agraïment, és un terreny molt suggeridor. Es tracta de comprar un dècim no pel que pots guanyar,sinó pel que pots oferir i compartir.

Porta a un canvi de vida

Sortejar una nova vida. En contrast, la campanya de la Grossa de Cap d'Any 2019, de Loteries de Catalunya, apodera el seu protagonista ideixa de banda les sensibleries. El seu missatge: «Ja és aquí la Grossa de Cap d'Any, comparteix-la... o no». Per a la Neus, una adorable senyora d’uns 80 anys a qui veiem a la cuina i de la qual es pressuposa una llarga vida de cura dels altres, en especialdel seu desagradable i egoista marit, el premi de la loteria suposa una porta oberta a un canvi de vida, deixant enrere tot el que no la fa feliç. No comparteixis amb qui no ho mereixi, és el missatge últim.

¿Sentit de l’humor o elogi de l’egoisme? L’aposta de la Grossa (s’han de sentir les falques radiofòniques) és enginyosa per a uns, arriscada per a alguns i desafortunada per a d’altres. En qualsevol cas, ens mostra la seva pletòrica protagonista acomiadant-se («Aquí et quedes») mentre se’n va muntada en una moto a iniciar la seva ‘Feliç vida nova’ (la Grossa se celebra el 31 de desembre, últim dia de l’any). Començar una nova vida és possible per a qualsevol. Encara que siguis una persona octogenària i el teu destí sigui perpetuar el passat amb un present sense futur.

Sortejar amor amb humor. L’ONZE, per la seva banda, presenta el cupó extra de Nadal amb petites clequesen forma de bromes, que només es poden donar–amb carinyo– en entorns familiars, amb amics, companys de feina... amb el toc d’humor justament mesurat: «Per Nadal, ens encanta repartir». La ironia amorosa, l’humor còmplice, el retret carinyós o la petició afectuosa que apel·len a les treves nadalenques.

Tots els anuncis d’aquest any se situen en entorns quotidians i familiars. La cuina i el menjador de les cases són l’escenari natural de les situacions presentades. Es tracta de convertir el tedi previsible en un moment d’oportunitat i esperança amb noves oportunitats. En cap d’ells, el premi econòmic supera, suposadament,el premi moral (de la generositat) o emocional (de la il·lusió o carinyo). Les loteries exploten les nostres emocions mentrestant i, en altres casos, ens tornen dependents. Ho estem veient en els debats socials i polítics que hi ha sobre la influència perversa dels jocs d’atzar i apostes esportives que envaeixen els nostres barris i els nostres telèfons mòbils fins a enganxar-nos a una roda de drogoaddicció ludòpata. Però això és un altre tema, per al gener.

Debilitats, desitjos i esperances

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Arriba Nadal. Sortegem emocions. Antonio Damasio, a ‘El extraño orden de las cosas. La vida, los sentimientos y la creación de las culturas’, explora i aprofundeix en «per què i com ens emocionem, sentim i utilitzem els sentiments per construir el nostre jo; com els sentiments ajuden a les nostres millors intencions o les soscaven; per què i com el cervell interactua amb el cos per sostenir aquestes funcions».

Les loteries ens coneixen massa bé. Exploren un terreny emocional, mentre exploten una oferta comercial. Coneixen les nostres debilitats, desitjos i esperances. Les necessitem per no renunciar a l’impossible, a l’inesperat. A ser elegits per la sort, a viure un moment fugaç, a somiar ser diferents o millors. Podem viure sense fortuna, però no sense el dret a la sort.