DUES MIRADES
Agenollar-se
La fiscalia fonamenta la seva negativa a atorgar permisos penitenciaris als Jordis en la necessitat que els presos reconeguin la seva maldat intrínseca
jordiok
Des de Cesare Beccaria, al segle XVIII, sabem que la presó no ha de servir com un càstig inhumà, sinó com una mesura per restablir el contracte social. Amb el seu llibre 'Dels delictes i les penes', vam passar de les masmorres sinistres a la rehabilitació il·lustrada. Bé, potser no tant, però en tot cas va marcar les noves pautes del dret penal que, segles després, en els països civilitzats, van definir l’engarjolament no pas com un simplista sistema disciplinari sinó com una mesura que havia de tendir a la reinserció.
Hi ha juristes, però, que encara entenen el mètode a la manera maoista. És a dir: els tanquem per reeducar-los. Això és el que pretén la fiscalia en relació als 'Jordis'. Fonamenta la seva negativa al permís penitenciari en la necessitat que els presos s’agenollin, reconeguin la seva maldat intrínseca i abandonin la bogeria, aquella “distorsió cognitiva” atribuïda a Cuixart. Ara, amb Sànchez, la Fiscalia pensa que “hauria de passar per algun programa de tractament penitenciari”.
És a dir: l’esperit de la Revolució Cultural xinesa a l’Espanya del segle XXI. Segons aquesta filosofia, si no es penedeixen, no haurien de sortir mai de la presó. Ni de permís. Mai.
