21 febr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Senyors presidents, o no

Senyors presidents, o no

Xavier Sardà

Carta oberta al cap del Govern i al de l'Executiu espanyol

President Torra, o no:

Resulta insuportable dins de l’insuportable que resulta el procés. Vaja, que bat tots els rècords. Resulta risible la seva diversió amb la desobediència ‘low cost’. És grotesca la seva obsessió per tenir un final de mandat merdosament heroic. Hi ha gent a la presó, Torra. Deixi’s de desfalcs patriòtics, d’estafes victimistes, i digui-li a Puigdemont que elegeixi d’una vegada el cap de llista. Després, que li facin a vostè una figura al museu de cera.

Els vostres anars i venirs amb la política catalana no tindrien cap importància si no fos perquè resulta ser el país de tots els catalans. Sí, Torra, aquest país és tan meu com seu. La diferència és que vostè creu que hi pot jugar, creu que es pot enjogassar demanant mediadors, creu que pot llançar-li la malaventura a Esquerra i creu que l’esquerra espanyola és pura immundícia i cagarro. Prefereix l’Espanya de mà dura per justificar les seves paranoies i monomanies. Prefereix el 155 que el 3/24.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Això sí, Torra, no deixi de dir que Espanya és una dictadura franquista i una monarquia absoluta. No deixi de repetir aquests mantres fins a la sacietat. Segurament són afirmacions ‘ad maiorem gloriam’ dels seus votants, però a Europa queden com a friquis irredempts. No parlo d’impressions personals. Imaginem moviments secessionistes a Itàlia o a França, argumentant que els dos països són dictadures pures i dures. Mal missatge de cara a la Unió Europea i la majoria dels governs. Fan un pèssim favor a qualsevol potencial moviment nacionalista. Els països europeus prenen nota del fenomen independentista català, per no caure en l’error d’obrir la mà per acontentar els insaciables. Si això de Catalunya és el final, millor no iniciar el joc. No parlo d’impressions personals.

President Sánchez:

permeti’m dir-li que alguns preferirien que es veiés amb Torra sense que els ho exigissin. Preferirien que, en tot cas, arribés a acords amb Esquerra per convicció i sense que fos innegable. Alguns preferirien que introduís canvis en el Codi Penal per convenciment polític i no apressat pels ‘indepes’. Preferirien que es jugués el seu futur polític més per creences que per hipoteques

Les crítiques que rep des de la dreta el converteixen en el polític dialogant que busca punts de trobada. Està bé. Però més ho estaria si no es trobés entre l’espasa i la paret. Després de parlar amb Torra va dir que s’ha de començar de nou i hem d’acostar-nos. Estimulant, però difícil. Els ciutadans catalans que el voten són lluny, sense haver-se mogut de lloc. És d’esperar que tingui sort, Pressupostos i honorabilitat. Difícil triplet.