¿A qui representa Torra?

La reunió d’aquest dijous entre els presidents Sánchez i Torra ha estat objecte, com era d’esperar, de tota mena de comentaris, crítiques i valoracions, tant de tipus formal: catifes vermelles, mossos de gala, rams de flors, banderes, roda de premsa; com de contingut: autodeterminació i amnistia exigides per la part catalana davant dels 44 punts de l’agenda del retrobamentpresentats pel Govern espanyol.

És indiscutible que la reunió entre els dos presidents implica un canvi en la trajectòria cada vegada més tensa de la relació Catalunya-Espanya i que, més enllà de com continuï, ambdues parts estan satisfetes i expectants davant del futur.

Ara bé, resulta una mica sorprenent que no hi hagi gairebé cap observació pel que fa a la representativitat de Torra com a president de la Generalitat i, per tant, de tot el poble de Catalunya. I que consti que no poso en dubte la seva condició de president, malgrat haver perdut l’acta de diputat, qüestió jurídica que seguirà els seus passos i que ara no ve al cas.

Esdevé, si més no, xocant que, mentre tothom té clar que el president Sánchez vol representar el conjunt del poble espanyol i formula les seves propostes en el marc de la legalitat constitucional, la representativitat del president Torra es limita als partits i entitats civils independentistes, que no arriben a la meitat de la població catalana. En la roda de premsa posterior a la trobada, Torra va anunciar que tornaria a convocar JxCat, ERC, CUP, l’ANC, Òmnium i el desconegut Consell per la República per tal d'explicar el contingut de la reunió i aprofundir en l’ordre del dia de la pròxima taula de diàleg. Ja ho havia fet el 15 de gener, tot i que després també va parlar amb els partits parlamentaris. No sembla, però, que ara ho vagi a fer.

Costa d’entendre, i encara més d’acceptar, que després de tants anys sense entesa entre Catalunya i Espanya i d’una àmplia coincidència ciutadana pel que fa a la incapacitat de l’actual Govern a l’hora de resoldre els nostres problemes laborals, socials, econòmics i polítics, el president catlà abordi el diàleg sobre el futur de les relacions amb Espanya consultant i representant només els partits i entitats independentistes i deixant al marge més de la meitat de la població. ¿Quina credibilitat mereix?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tampoc representarà el conjunt del seu Govern, ja que l’escissió entre Torra i ERC és notòria i pública des de fa uns dies, tot i que el president ha sabut aprofitar l’avinentesa per protagonitzar l’inici d’un diàleg promogut pels republicans i tractar de recuperar una certa influència de la seva formació política en els afers de tot l’Estat.

La legislatura catalana té els dies comptats, si bé ara sembla que algú vol allargar-la. Confiem en una ràpida aprovació dels pressupostos catalans, i també dels estatals, en la constitució de la taula de diàleg i en la celebració d’eleccions autonòmiques que permetin mantenir el diàleg amb fiabilitat representativa, disposar d’un Govern que governi i que faci efectiva la majoria de punts de l’agenda del retrobament. Ja n’hi ha prou, només, d’amnistia i d’autodeterminació.