Cita a la Generalitat
El nou relat
La notícia és la celebració mateixa de la reunió entre Sánchez i Torra: visualitzar el canvi d'estratègia del Govern d'Espanya i mantenir viva l'aliança amb ERC
nadeu car 1200
Quim Torra és només una pedra a la sabata de Pedro Sánchez. La cita d’aquest dijous era la condició necessària pel camí cap a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat. L’important era que la reunió es fes, segons la literalitat del pacte entre el PSOE i ERC (i malgrat la querella del PP per usurpació de funcions). El 30 de gener es va produir un malentès en l’encreuament de trucades entre la Moncloa i la cúpula republicana: Sánchez va entendre que el final anticipat de la legislatura catalana aconsellava posposar la taula de diàleg.
La lògica del seu raonament deixava ERC als peus dels cavalls de JxCat. Sánchez va preferir empassar-se el gripau –una rectificació en tota regla en l’espai d’hores– abans que naufragués el seu full de ruta. Aquest és el teló de fons amb què el president del Govern va acudir al Palau de la Generalitat. Sabia per endavant que el seu interlocutor tenia un guió delimitat des de Waterloo: amnistia i autodeterminació. La Moncloa va preparar una agenda paral·lela i un paquet de mesures per superar per elevació la cita obligada amb Torra.
No es tractava tant de complaure un president en temps de descompte com de desplegar el nou relat sobre Catalunya –«el diàleg per al retrobament»– i buscar complicitats en altres institucions –les reunions amb Ada Colau i Núria Marín– i en el món socioeconòmic –empresaris, patronals i sindicats. L’agenda, en el pla polític, incorpora una reunió amb la direcció del PSC, un actor que Sánchez va voler que també estés present al llarg de la negociació amb ERC –Salvador Illa– i que ara ha assegut al Consell de Ministres.
La via política
El pacte amb ERC, en el pla parlamentari espanyol, converteix, paradoxalment, el PSC en el rival dels republicans en la doble pugna que es lliurarà fins a les autonòmiques: la batalla per l’hegemonia sobiranista i l’intent de trencar el bloqueig que representa l’actual majoria absoluta independentista –d’escons, que no de vots– al Parlament. El relat de Sánchez s’assenta sobre tres pilars: la via política per encarrilar el conflicte, una agenda de mesures per superar la desafecció catalana i el paper del PSC com a espai que genera consensos.
La notícia és la celebració mateixa de la reunió entre Sánchez i Torra. La cita pretenia visualitzar el canvi d’estratègia del Govern d’Espanya i mantenir viva l’aliança amb ERC de cara a la tramitació dels Pressupostos. És evident que les dues parts són conscients que el diàleg de fons haurà d’esperar fins que la incògnita electoral quedi aclarida. Serà després quan s’obri la negociació sobre una proposta que pugui ser sotmesa a la validació de la ciutadania catalana.
Mentrestant, amb independència de l’agenda pública, Sánchez manté una línia directa –i discreta– amb el republicà Pere Aragonès, que arriba fins a Oriol Junqueras a Lledoners. La voluntat compartida és que quan s’iniciï la negociació de fons s’hagi materialitzat la tramitació de la reforma del Codi Penal per restar càrrega emocional a la sortida del conflicte.
