El 'tot o res' de Torra

El gran canvi de les últimes eleccions va ser que Vox va rellevar Cs com el segon grup de la dreta. Així tota entesa –per puntual que fos– d’algú de la dreta amb el PSOE passava a ser gairebé impossible.

La conseqüència va ser la coalició PSOE-Podem, que, al quedar lluny de la majoria absoluta, necessitava per a la investidura els vots del PNB i l’abstenció d’ERC. I aconseguir aquesta abstenció era endimoniat. No només per la DUI del 2017, ni perquè Oriol Junqueras estigui complint una pena de 13 anys de presó, sinó perquè ERC i el puigdemontisme s’enfronten des de fa temps en una dura batalla per liderar el sobiranisme i van quedar gairebé empatats a les eleccions del 2017.

Ara Puigdemont continua apostant pel xoc frontal amb l’Estat mentre ERC vol explorar la negociació. Però per a ERC podria ser mortal ser acusada de «tova», o fins i tot de traïdora, pel maximalisme de JxCat i de la CUP.

Al final hi va haver investidura. ERC s’hi va abstenir a canvi de crear una taula de diàleg entre els dos governs que obrís la porta a una espinosa negociació. Sobreentès: Sánchez treballaria per la desjudicialització del procés i ERC deixaria l’unilateralisme i (en funció dels resultats) s’inclinaria pel gradualisme. Però com que això no s’aconsegueix en dues setmanes, Sánchez necessitaria el recolzament republicà als Pressupostos.

Junqueras va dir que «no hi haurà pressupostos sense taula de diàleg». Evident. Però Aitor Esteban, l’intel·ligent portaveu del PNB, ha recordat que «perquè hi hagi diàleg amb la Generalitat hi ha d’haver Pressupostos». Un Govern no pot dialogar seriosament amb l’independentisme sense un mínim d’estabilitat.

L’aposta de Sánchez era arriscada. Però en els últims dies s’ha complicat encara més perquè el president Torra –partint de polèmiques decisions judicials– ha pretès que el Parlament tornés a desobeir el Suprem, cosa que ho hauria fet saltar tot pels aires. ERC s’ha negat a l’estèril sublevació parlamentària i la resposta de Torra (i de Puigdemont) ha sigut declarar liquidada en diferit la legislatura (quan hi hagi pressupostos catalans) i obrir de fet una campanya electoral que portés a eleccions a la primavera.  

Així Torra pretén dinamitar el pacte d’investidura. Si per a Sánchez no era fàcil dialogar sense condicions amb un Govern separatista, és enverinat intentar-ho amb un Executiu que està oficialment liquidat i el president del qual afirma que exigirà per a ja l’amnistia i l’autodeterminació. I que només voldrà remarcar el que el PSOE no es pot empassar –i menys de cop i volta i sense contrapartides– per deixar en ridícul ERC, que aposta per una negociació que només podrà ser llarga i tortuosa. El ‘tot o res’ de Torra porta al ‘res’. I així Torra i Puigdemont volen demostrar que ERC és venal, o traïdora. Pecat mortal.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A més, en campanya, a ERC li costarà molt mes votar els Pressupostos, cosa que faria que Sánchez seguís en precari, com pel que sembla desitgen tant Puigdemont com la dreta de Madrid. ¿Ajornar, doncs, els Pressupostos fins després de les eleccions catalanes?

Així la visita d’aquest dijous a Torra és un gest gairebé temerari perquè Torra no és cap geni –per això hi ha un suspens dels catalans a la seva gestió– però sí que podria guanyar el premi Nobel a la desestabilització. Sánchez ho intueix i per això es veurà també amb Ada Colau, Núria Marín i Josep Sánchez Llibre. Està compromès a negociar amb la Generalitat, però vol deixar clar que Catalunya és alguna cosa més que un Govern que ja s’ha declarat en fase terminal.