2
Es llegeix en minuts
Senator Bernie Sanders, former Vice President Joe Biden and Senator Elizabeth Warren (L-R) participate in the 2020 Democratic U.S. presidential debate in Houston, Texas, U.S. September 12, 2019. REUTERS/Mike Blake

Senator Bernie Sanders, former Vice President Joe Biden and Senator Elizabeth Warren (L-R) participate in the 2020 Democratic U.S. presidential debate in Houston, Texas, U.S. September 12, 2019. REUTERS/Mike Blake / MIKE BLAKE (REUTERS)

Les eleccions primàries als Estats Units es posen avui en marxa amb el caucus d’Iowa, amb el president Donald Trump a punt de sortir exonerat del procediment d’‘impeachment’ i amb el vot demòcrata dividit entre un mínim, de moment, de tres competidors amb possibilitats d’aconseguir la nominació: Bernie Sanders, Joe Biden i Elizabeth Warren. Tot i que té la nominació assegurada, l’objectiu de Trump és ser actiu en les primàries del Partit Republicà per mantenir mobilitzat i fidel l’electorat dels estats oscil·lants (‘swing states’) que li van donar la victòria el 2016. En canvi, el més urgent per al Partit Demòcrata és consolidar un aspirant que pugui castigar el president sense necessitat d’estar pendent, alhora, dels seus adversaris dins el partit.

En aquesta barreja de cerimònia política, màrqueting i lluita fratricida entre integrants d’un mateix partit que són les primàries, la posició del candidat a la reelecció sol ser més confortable i menys divisiva que la dels que aspiren a prendre-li el lloc. Però en aquesta ocasió l’aspirant a la reelecció és, per primera vegada en la història dels Estats Units, un president sotmès a l’‘impeachment’, que passarà la prova aquesta setmana gràcies a la majoria republicana del Senat, però amb la seva honorabilitat posada en dubte. De tal manera que fins al dia de l’elecció, el 3 novembre, és segur que el final precipitat del judici polític serà una part inseparable de la campanya i que Trump haurà de carregar amb el llast de comparèixer davant l’opinió pública com un candidat sota sospita.

És improbable que aquesta situació trenqui el recolzament de l’electorat que el va fer president, però és impossible aventurar quina influència pot tenir el desenllaç de l’‘impeachment’ a mesura que avanci la campanya. En realitat, això depèn en gran manera del perfil del candidat demòcrata que finalment s’imposi, tenint en compte que la militància del partit ha girat cap a posicions progressistes i que el desig de l’‘establishment’ que Joe Biden sigui l’aspirant de moment topa amb la tossuderia dels sondejos, que atorguen uns millors registres a Bernie Sanders. Però tot pot canviar si en el transcurs de les pròximes setmanes si el multimilionari Michael Bloomberg, exmilitant republicà i exalcalde de Nova York, s’afegeix a la campanya, compareix en les primàries demòcrates del superdimarts i aconsegueix un resultat ressenyable.

La societat nord-americana és una comunitat política molt dividida entre el reformisme moderat dels demòcrates i el replegament nacionalista i molt conservador dels republicans. I els últims tres anys han aprofundit la fractura i han engrandit la importància dels ‘swings states’ si, com es vaticina, és improbable que els estats segurs dels dos partits canviïn el sentit del vot emès fa quatre anys, de manera que al final poden ser uns estats castigats per la crisi industrial o amb el perfil d’Iowa, poc poblats i amb un gran pes del sector primari, molt cobejats per Trump, els que siguin decisius.