L'ESTRATÈGIA DE TORRA

La coartada dels pressupostos

Els comptes catalans són l'excusa per maquillar la incapacitat del Govern independentista per resoldre els problemes dels ciutadans

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153

zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153 / ALBERT GEA

Els polítics separatistes acostumen a fer coses inaudites, no per meravelloses, sinó per estranyes i recargolades. Artur Mas va anunciar el 14 de gener del 2015 la convocatòria d’eleccions  per al 27 de setembre, les anomenades «plebiscitàries», amb vuit mesos d’anticipació. No hi havia precedent d’una cosa així a Europa. Aquesta convocatòria va ser la resposta de Mas a les pressions de l’ANC  (a aquell crit de Carme Forcadell, «president, posi les urnes»), però sobretot a la rivalitat electoral que li plantejava ERC Oriol Junqueras.

Aquesta convocatòria, anunciada amb tants mesos d’anticipació, va servir per obligar els republicans a compartir una llista unitària en la qual amagar la corrupció de CDC. Ara, en canvi, Quim Torra no ha volgut posar data als comicis quan tan fàcil ho tenia. Tenint en compte que la votació final dels pressupostos  de la Generalitat està fixada per al 18 de març, hauria sigut lògic un pronunciament seu que les eleccions en qualsevol cas se celebrarien abans de finals de maig.

Però en la política catalana no existeix des de fa temps la previsibilitat. Que ara des de la Presidència de la Generalitat s’indiqui que la cita amb les urnes no ha de ser necessàriament abans de l’estiu, obre la sospita que Torra pensa en una última maniobra. Pot voler fer-nos anar a votar entre la Diada i l’1 d’octubre, unes setmanes molt propícies per a l’exaltació independentista.

En realitat, el més assenyat hauria sigut assumir plenament les conseqüències de la ruptura entre els socis del Govern i el final de la legislatura anant directament a votar, deixant l’aprovació dels pressupostos per després de les eleccions. Tot i que aprovar els comptes sigui positiu, sobretot després de tantes pròrrogues, és un error embellir uns pressupostos que tampoc són per tirar coets. Els augments de la despesa social són moderats perquè la comparació es fa respecte al 2017, mentre les necessitats han augmentat molt més i la inversió continua sota mínims.

Prolongar l’agonia

Ara mateix, gràcies a l’entusiasme inconscient dels comuns, els pressupostos són la coartada per prolongar l’agonia i maquillar la incapacitat del Govern independentista per resoldre els problemes dels ciutadans, segons una enquesta recent del mateix CEO.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, a Torra li convenia guanyar temps tant per ajudar a recompondre JxCat com per desacreditar l’estratègia del diàleg d’ERC, de la qual evidentment no sortirà cap referèndum d’autodeterminació. En la seva trobada de la setmana pròxima amb Pedro Sánchez, el president tenia pensat plantejar-li un bateria d’exigències impossibles per remarcar, a continuació, el fracàs de la negociació. A la Moncloa s’han avançat desvinculant aquesta trobada del diàleg sobre el conflicte polític i mig congelant la taula entre governs fins quan n’hi hagi un de veritat a Catalunya. 

L’error de prioritzar els pressupostos per davant de les eleccions, del qual ahir estaven tan contents a ERC i Catalunya en Comú, significa entregar a Torra la possibilitat d’una última maniobra per excitar les aigües del separatisme.