28 maig 2020

Anar al contingut

Alumnes discriminades

Veto islàmic

LAURA GUERRERO

Veto islàmic

Najat El Hachmi

Hi ha alumnes a qui, de facto, se'ls està aplicant el veto islàmic quan són obligades a tapar-se, no se'ls permet que facin educació física o natació o que vagin de colònies

L’activista melillenca Mimount Hamido parlava no fa gaire del pin parental musulmà i de com en algunes escoles, encara que no s’hagi proposat políticament, hi ha alumnes per a qui ja fa temps que s’ha activat l’exempció a l'hora de realitzar determinades activitats escolars.

Les més afectades per aquests vetos parentals són, per desgràcia, les nenes. En base al que m’expliquen mestres i professors en les xerrades que vaig fent a diferents localitats catalanes, en base al canvi que observo per mi mateixa en la indumentària de les nenes dins i fora de l’escola i al relat que m'han trasmès molts d'elles quan arriben a una edat en la que poden expressar el que els passa, no és gens agosarat concloure que a dia d'avui hi ha alumnes a qui, de facto, se’ls està aplicant el veto islàmic. Es fa marcant les nenes des de ben petites quan són obligades a tapar-se, no permetent que puguin fer classes d'educació física o natació (amb el perill que això comporta per a les seves vides) o impedint-los participar en sortides escolars o colònies.

Silenci acomplexat

Que no hi hagi cap debat públic sobre aquesta qüestió és certament sorprenent. Per als que em demanen dades: jo no les tinc, és responsabilitat de les autoritats educatives conèixer la realitat que viu l'alumnat i no mirar cap a una altra banda quan es produeixen aquestes situacions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però fa temps que impera un silenci acomplexat davant del que és una discriminació flagrant (només d’unes nenes, és clar, no de totes les nenes), un silenci que té el seu origen en la polèmica que va generar el cas d’una alumna que va assistir a l’escola amb mocador el 2007 a Girona. En aquell moment es va dir que havia de «primar l’escolarització», donant a entendre que hi havia la possibilitat que la nena deixés d'anar a escola si li prohibien el mocador, una opció que no existeix dins del nostre marc legal. El xantatge, però, va funcionar i des de llavors no n'hem tornat a parlar perquè pesa més la por a ser titllats de racistes que no pas la de defensa de la igualtat per a aquestes nenes.