Sempre ens quedarà Barcelona

Dimecres a les 13 hores –una hora després que el president Torra certifiqués el naufragi polític del Govern processista- Barcelona esgrimia al Cercle d’Economia la seva capacitat de convocatòria. El pretext: una conferència de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, sobre la nova agenda econòmica de la capital catalana. El teló de fons: la capacitat de resistència –resiliència, es diu ara– de Barcelona a la tempesta perfecta que ha assolat Catalunya en l’última dècada.

A la primera fila, diversos expresidents del Cercle –Brugera, Costas, Cuatrecasas, Mas Cantí–, dos exalcaldes –Clos i Hereu–, el president Montilla, representants de la patronal i dels sindicats... A la taula, al costat de Collboni, la ministra d’Indústria, María Reyes Maroto, i l’actual president de l’entitat, Javier Faus. I, com a referència històrica, l’eco del llegat del promotor del Cercle, Jaume Vicens Vives: «El nostre capital col·lectiu és la suma d’infinites aportacions del treball individual».

«No cal dir que aquesta serà també la llei que hauran de tenir en compte les generacions futures, si no és que, per primera vegada, brolla de la nostra terra un mannà espontani i generós», va deixar escrit Vicens Vives. El procés va fer creure que aquest miracle es produiria, però el somni es va tornar malson. És l’hora de sumar energies i de recuperar talent. Barcelona i la seva regió metropolitana són els sòlids pilars sobre els quals continuar construint el futur de progrés de Catalunya.

La lletra petita de la nova agenda econòmica de Barcelona s’articula entorn de 10 prioritats i 38 mesures per a la pròxima dècada. Un ‘triangle virtuós’ de tres costats: competitivitat, sostenibilitat i equitat. Barcelona va nedar a contracorrent durant els dos segles anteriors –el segle XIX va ser el dels imperis i el segle XX, el dels estats-nació–, però ara disposa d’una conjuntura global més favorable: el segle XXI és el segle de les ciutats i de les metròpolis. «Bufen vents de canvi: no aixequem murs, construïm molins de vent», va resumir Collboni.

La torre mestra de Catalunya

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Barcelona –la «fàbrica d’Espanya», va recordar Antón Costas– es proposa ser la capital digital d’Europa, afavorir un Green New Deal (un nou tractat verd) en sintonia amb la transició energètica i promoure un treball de qualitat. El turisme s’ha de convertir en un aliat: «Hem d’aconseguir que els 150.000 visitants que cada dia rebem se sentin part de Barcelona, com si fossin el districte onze de la ciutat.» I tot això, sumant complicitats des de la col·laboració publicoprivada.

Fins aquí, en síntesi, unes notes de la partitura que es va interpretar dimecres al Cercle. El pretext, la conferència de Collboni. «El futur del país és Barcelona, i Barcelona està ben situada i té una gran tradició industrial. Això també ens ho podem carregar, però encara es manté», va advertir Josep Maria Bricall l’octubre del 2018. «Sempre ens quedarà Barcelona, la seva història, la seva realitat metropolitana i internacional», va apuntar. Sí, la torre mestra de Catalunya continua dreta després de la tempesta.