La falta d'educació

Naixem, aprenem a parlar, a caminar, explorem les nostres ments i explorem el món. Se’ns ensenya a voler saber més, a mirar per sobre de la tanca de les nostres circumstàncies, a desafiar les nostres limitacions... però tot dins d’un marc preestablert per altres que van arribar abans. Naixem, vivim i morim, tot a les fosques, sota el jou del concepte de normalitat que ens és imposat. Hem d’existir sense fer soroll, sense molestar, sense fer preguntes. Se’ns educa en l’opacitat, negant l’existència de la infinita miríada de possibilitats que podrien canviar la nostra manera d’entendre el món i a nosaltres mateixos. Ens ensenyen a seguir una línia marcada per la por de saber. El desconcert com a pàtria, la ignorància com a himne, l’alienació com a bandera. L’educació, i la falta d’ella, com a mètode d’opressió.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

‘Sex Education’ és una sèrie de Netflix que narra les aventures dels estudiants d’un institut britànic i com aprenen a navegar el turbulent oceà de l’adolescència, enfrontant-se a preguntes i inquietuds que els portaran a explorar qui són. Pot semblar una sèrie d’humor sense més ni més, però el cert és que ofereix una finestra meravellosa per sortir a un nou món i parlar d’un problema que portem arrossegant massa temps: que l’educació sexual és una assignatura en la qual suspenem tots.

Vivim en el terror al que és desconegut, perquè no entenem el cos que habitem. Naixem atrapats en una màquina feta de carn que ignorem fins al punt de castigar aquells que es qüestionen la naturalesa del cos que habiten. Però l’aventura d’entendre’s comença per ser capaç de fer-se preguntes i atrevir-se a respondre-les. Conèixer el teu cos és part del viatge de conèixer-se a un mateix. Com no és això una prioritat a nivell educatiu és una cosa que tan sols pot explicar-se amb por. Una por absurda d’alguna cosa al que tenim dret tots per naixement, el dret a ser nosaltres mateixos, a explorar la nostra realitat i entendre l’eina que ens ha sigut donada per formar part del món:  els nostres punyeters cossos.