La història de Marcela

Marcela és un nom fictici, però la seva història és real. La va explicar l’altre dia a la ràdio i mentre parlava cap dels que érem amb ella vam tenir coratge per interrompre-la. Marcela és brasilera, supervivent d’un delicte internacional que es diu trata de dones.

Als 24 anys, després de perdre la feina i no poder continuar pagant els seus estudis de Dret, va acceptar una oferta de feina domèstica a Europa. La dona que la va captar va arribar a establir relació durant mesos amb la seva família, incloses dues nebodes petites de les quals va aconseguir unes fotos que més tard va utilitzar per fer-li xantatge. El pla era atractiu: 1.500 euros al mes, mig any d’estada i carrera universitària assegurada. Operació rodona... fins que en un xalet de Portugal l’hi van dir: «Aquí no has vingut a netejar cases ni a cuidar nens, sinó a exercir la prostitució. I ens deus 5.800 euros».

La seva negativa li va valer el primer mastegot, aperitiu de les pallisses  freqüents que vindrien després. Primer a Valença do Minho, amb batuda policial inclosa; després a Sevilla, amb opípares propines si compartia cocaïna amb els clients, i finalment, a Madrid. «M’has d’aixecar el club que tinc allà» –li va dir el cap. «Jo era la seva gallina dels ous d’or» –recorda Marcela–, «no vaig guanyar diners per a mi però vaig generar moltíssim per a la màfia».

Prevenció, reinserció, recolzament

I és precisament a Madrid on APRAM (Associació per a la prevenció, reinserció i recolzament a la dona prostituïda) aconsegueix rescatar-la. «Estem parlant de dones i de nenes» –explica Rocío Mora, la directora general. «Moltes de les que entrevistem ens confessen que van començar sent menors d’edat. I em dol que es parli de putes i no de bagassers». Marcela treballa avui com a mediadora per a APRAM i es passeja cada dia per tota mena d’antres intentant que altres dones aconsegueixin sortir del pou.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ella és una de les persones amb les quals Andrés Lima ha preparat ‘Prostitución’, una obra que es pot veure al Teatro Español, a Madrid, i que aborda sense embuts ni dogmatismes aquesta crua realitat, que tan sovint es disfressa de debat moral. Nathalie Poza, una de les actrius al costat de Carmen Machi i Carolina Yuste, es pregunta: «¿Què passa amb el desig, què hi ha sota la decisió d’acudir al polígon Marconi un dilluns a les set del matí?».

Jo no ho sé, però sí que tinc dades del que passa allà: el 66% dels bagassers són homes casats, el 20% insulta les dones, el 3,5% les agredeix i el 51% els demana tenir sexe sense preservatiu. I sí que tinc una explicació a la presència de tantes Marcelas al carrer: la prostitució mou cinc milions d’euros cada dia i a més Espanya és líder d’Europa en consumir-la. ¡És el mercat, amic! Pena i vergonya.