Educar

¿Tenen, els pares, la potestat absoluta per marcar les línies que faran que un nen sigui adult en el marc que els pares han dibuixat? ¿No són conscients que més enllà d’allò que volen transmetre hi ha factors ingovernables que faran que els fills siguin diferents de com ells havien programat? ¿I no saben que l’escola pública és el primer espai on es materialitza la contradicció entre allò que volen que siguin i allò que seran? 

Com diu el pedagog Philippe Meirieu a Carta a un jove professor, "malgrat les pressions socials que rebem per totes bandes, encara és possible que en una classe es produeixin esdeveniments pedagògics". És a dir, un acte educatiu amb sentit, una mena de miracle diari que és fonament i pràctica de la civilitat. Amb l’anomenat 'pin parental', el feixisme vol permetre que els pares entrin a l’aula, una intromissió que va en contra dels drets humans i dels drets de l’infant. I ho pot fer perquè, en determinats llocs, és necessari per al govern. No és un deliri d’extrema dreta, sinó una inquietant ingerència en la cosa pública. No saben, com diu aquella famosa dita africana, que cal tota una tribu per educar un nen. De fet, no saben què vol dir educar.