Judici a l'Audiència
El moment de Trapero
El major dels Mossos s'asseu a la banqueta després de desmarcar-se del projecte independentista
beard-trapero
Després del macrojudici als responsables del somieig, en paraules de Marchena, que va suposar la declaració d’independència, ara és el major Josep Lluís Trapero qui s’asseu davant de l’Audiència Nacional. El que fos el mosso més poderós del cos s’enfronta ara per ara a una acusació de rebel·lió tot i que els líders del procés van ser condemnats per sedició.
El judici de l’any passat va generar gran expectació mediàtica i els encausats van rebre nombroses mostres de solidaritat. El de Trapero desperta interès, però tindrà menys recolzaments. D’una banda, perquè el silenci que va mantenir durant tants mesos es va trencar de manera estrepitosa quan va declarar al Suprem que s’havia dissenyat un pla per detenir els membres del Govern, un document que es podria mostrar ara. D’altra banda, perquè l’estratègia processal del major, pilotada per Olga Tubau, va incloure volar per sota del radar i aïllar-se de qualsevol interacció política.
Per aquest motiu va rebutjar recuperar el seu lloc com a número u quan es va aixecar el 155. Ningú sabia que més tard Trapero asseguraria que la cúpula dels Mossos no compartia ni recolzava el projecte de Puigdemont i Junqueras. Tampoc que qualificaria d’irresponsable al conseller d’Interior, Joaquim Forn, o que s’havia posat al servei de jutges i fiscals per mantenir l’ordre constitucional. Aquella declaració va trencar per a alguns el miratge que els Mossos estaven al servei de la causa. D’altres veurien un traïdor que només provava de blindar la seva defensa.
La cara de Trapero va saltar involuntàriament de l’anonimat l’agost del 2017. Després dels tràgics atemptats de Barcelona va passar a ser aclamat com a ídol per gran part de la ciutadania. I amb ell, el cos que dirigia. Gloria efímera perquè, setmanes després, mentre s’aprovaven les «lleis de desconnexió», les diferents forces polítiques rebolcaven en el fang els Mossos i es pansien les flors que s’havien dipositat als seus vehicles. L’ús de la policia catalana com a arma llancívola continua com a única constant davant del vaivé dels interessos polítics de tot signe.
Des d’aleshores, la cúpula de Mossos s’ha esforçat per recompondre les relacions amb judicatura, fiscalia i amb la resta de cossos de seguretat. Des d’algunes formacions aquesta normalització s’observa amb recel. Potser per això els Mossos segueixen en tela de judici. Fins i tot el president prefereix qüestionar el seu conseller d’Interior que censurar sense titubejos accions violentes contra l’ordre públic.
La figura de Trapero té entre les seves pròpies files tants simpatitzants com detractors pel seu caràcter i maneres fèrries, però genera més desassossec entre els qui van voler patrimonialitzar-lo, a ell i al cos, i ara el veuen a la banc dels acusats. Potser les reserves que va expressar a Puigdemont en privat sobre els riscos de l’1-O podrien haver aflorat públicament abans de la votació. Ara s’enfronta a les acusacions de passivitat i complicitat amb el procés. L’acompanyaran els principals comandaments del cos, però no s’esperen grans manifestacions de suport. Estarà sol, una sensació que haurà experimentat bona part del cos de Mossos en més d’una ocasió.
