Nou Govern i bona feina

Han fet falta una mica més de dos mesos per contemplar la celebració de la primera reunió del Consell de Ministres del nou Govern de Pedro Sánchez i per apreciar-ne la seva àmplia i valuosa composició. Més enllà dels comentaris inconsistents sobre el nombre de vicepresidències, el desdoblament de carteres, la reassignació de competències o la vestimenta dels nous càrrecs, entre altres qüestions menors, la majoria de persones preocupades pel futur del nostre país han centrat el seu interès en conèixer la trajectòria professional i política de cada ministre així com en revisar el pacte subscrit entre els socialistes i Unides Podem per tal de veure què cal esperar de l’acció de cada ministeri.

Hi ha un notable consens en acceptar que no només el conjunt sinó cada ministeri en particular està encapçalat per persones molt formades, amb experiència ben acreditada en diverses actuacions públiques i/o privades, reconegudes, moltes, tant al nostre país com fora de les fronteres nacionals, representatives majoritàriament d’una nova generació, totes amb una disponibilitat i capacitat de treball immensa així com amb l’energia necessària per fer front a les crítiques, entrebancs, trampes i ensurts que aniran trobant al llarg dels quatre anys de la legislatura. Tenim, doncs, un nou Govern bo, amb un pla d’acció ben articulat i coherent amb els programes de les dues formacions polítiques que el componen i que respon, com ho demostren els vots i diputats obtinguts i les enquestes sobre preferències de Govern, a les demandes i desitjos d’una àmplia majoria ciutadana. Per cert, ja no és notícia que sigui paritari.

Rigor i discreció

Caldrà, però, molt de rigor, molt de seny, molta fermesa, molta discreció, molt treball en equip i molta pedagogia per compatibilitzar les prioritats i els recursos, no només de cada departament, sinó també del Govern en el seu conjunt, per evitar falsos protagonismes i per garantir la coherència entre les proclames i les actuacions.

No gaudirà aquest Govern dels 100 dies de treva ni, pel que sembla, del respecte i bona educació de l’oposició i dels mitjans de comunicació que controla, com no deixem de veure cada dia. I aquest és un desgast difícil de pair i més encara de justificar peels qui volen dissimular la seva incapacitat per argumentar i formular propostes diferents amb insults, amenaces i greuges.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Superada la fase inicial de l’acord de Govern de coalició, de nomenament del president i del Consell de Ministres, comença ara la fase més llarga, pautada en el temps fins a quatre anys, i més difícil. Tindrà totes les mirades a sobre, totes les esperances i les il·lusions pendents, tots els compromisos i promeses a l’aguait. Hom espera que també tinguin la saviesa, el sentit polític, la responsabilitat i la voluntat de servei a una ciutadania que sabrà respondre de forma adequada al ritme de compliment d’un programa ambiciós i pautat en el temps i en els recursos.

Ni el nou Govern, ni els partits que li donen suport, ni els votants podem fallar. Ens hi juguem massa.