Els feliços 20 de Colau

Ada Colau respira molt més alleugerida des de dimarts passat, set de gener. L’any 2020 no ha començat malament per l’alcaldessa de Barcelona, necessitava una mica d’aire i Pedro Sánchez li ha donat. De fet, li ha donat ERC que amb la seva abstenció ha facilitat el govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos.

Les voltes que dona la vida, Esquerra, gran damnificada per Colau a les darreres municipals, ara li pot salvar el mandat fent que a Madrid hi hagi un govern 'amic' i probablement amb el pressupost municipal que els republicans, si res no canvia, facilitaran. Serà el primer pressupost que podrà aprovar l’alcaldessa per la via ordinària.

L’últim record que tenia Colau d’una investidura no era precisament ni bo, ni alegre. Va ser el 15 de juny de 2019, el dia que Ernest Maragall va veure com s’esfumava la seva possibilitat de ser alcalde i Colau rebia, amb cara seriosa i desencaixada, la vara. Aquella investidura va ser amarga. En va sortir amb el càrrec però amb el suport de qui menys desitjava, Manuel Valls.  A Ada Colau li ha costat refer-se, assumir els resultats electorals i tornar a trobar el seu lloc i el seu to. Des de llavors les coses no li han acabat d’anar rodades a l’alcaldessa. El context polític i social no l’ha ajudat gens. Aquest 2019 no ha estat fàcil per ningú i en alguns moments tot apuntava que encara podia empitjorar. Semblava que la política no pogués resoldre res, la situació judicial dels presos empitjorava, la ciutat cremava amb els incidents post sentència de l’octubre, la pujada de la ultradreta...tot feia ser molt pessimista. A més l’any es tancava amb un punt i final també dur políticament per la líder de Barcelona en Comú. A l’últim baròmetre del 2019 Colau suspenia per primera vegada des que exerceix aquest càrrec.

Però quan tot semblava que podia anar a pitjor, ha passat just el contrari, amb pocs dies les coses han millorat pel partit de l’alcaldessa. La política s’ha imposat i tot ha començat a moure’s. S’aplana el camí pels pressupostos a la Generalitat amb un acord sobre fiscalitat entre Esquerra i els comuns, s’aplana el camí pels pressupostos a l’Ajuntament amb un possible acord també amb els republicans i veure’m si amb una abstenció de Junts per Catalunya i probablement s’aplanarà el camí pels comptes de l’estat. Encara estan vigents els que va fer el popular Cristóbal Montoro.

Aprovar el pressupost és vital pels tres executius en coalició i amb dificultats per trobar àmplies majories. A tots tres, Ajuntament, Generalitat i Govern Central els costarà fer reformes que necessitin un ampli consens. El pressupost, però, representa per tots, poder marcar prioritats i garantir un mínim d’acció de govern.

A això cal sumar-hi que tant Colau com el socialista Jaume Collboni, els dos socis que a Barcelona ja han provat les avantatges i les dificultats de governar junts,  tindran algú a qui trucar. Els desitjats ponts de diàleg. Algú se’ls posarà al telèfon a l’altra banda, tant a la plaça de Sant Jaume com a Madrid.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

I no només això, el nou govern pot ajudar a revaloritzar la marca dels comuns i podria fins i tot reforçar el lideratge de Colau. L’alcaldessa ja ha aconseguit que el ministre d’Universitats sigui una persona de la seva confiança, el sociòleg Manuel Castells. Amb ell va arribar dimarts al Congrés dels Diputats. Se la veia radiant. No va esquivar cap mitjà de comunicació.

Colau te ganes d’influir, de mostrar la seva vessant més política. Ja ho ha fet apostant per l’indult pels presos. Aspira a poder exercir el seu paper de mediadora amb el que tant còmoda se sent . El 2020, de moment i si res es torça, no pinta malament per ella. Segur que ja imagina un mandat amb polítiques d’esquerres. Que Pablo Iglesias l’ajudi amb la regulació dels preus del lloguer, amb la lluita contra la pobresa i l’emergència climàtica. Fins ara no ha pogut fer tot el que desitjava. Aquest nou govern Sánchez-Iglesias dona una mica d’aire en un mandat que es preveia molt difícil. Als comuns no se’ls veia tant contents i emocionats des del maig del 2015, quan van guanyar contra pronòstic l’alcaldia de Barcelona. Potser el que ha passat aquesta setmana a Madrid també serà clau per retornar a les aliances tripartites, una paraula que alguns no volen ni sentir. El que pot canviar una investidura, encara que sigui a 600 quilòmetres de distància.