Els elegits

Pedro Sánchez ha armat un Govern de coalició amb 22 ministres per afrontar una legislatura complexa i transmetre solidesa i rigor econòmic alhora que internament prova de fer possible la convivència de les ànimes dels dos partits que configuren aquest inèdit executiu progressista. Objectiu: la Moncloa durant quatre anys, tot i que el prioritari és donar llum verda als Pressupostos que donin recorregut al programa acordat.

Sota la batuta del president, quatre vicepresidències –tres del PSOE amb carteres de pes i Pablo Iglesias al capdavant de Drets Socials i Agenda 2030– i un planter de noms que combina continuïtat i perfil polític amb noves cares amb bagatges més tècnics, com José Luis Escrivá (Seguretat Social) i Arancha González (Exteriors). Després d’un degoteig de noms durant tres dies, l’últim ministre en donar-se a conèixer va ser el de Justícia, Juan Carlos Campo. Un magistrat andalús amb experiència com a secretari d’Estat de Justícia amb José Luis Rodríguez Zapatero, com a vocal del CGPJ durant set anys i amb plaça a la secció Penal de l’Audiència Nacional. Té taules polítiques i contactes directes en l’alta judicatura. En un moment en què la justícia espanyola contínua acaparant titulars per les causes del procés i lídia amb campanyes de descrèdit, la gestió del ministeri requerirà, si es pretén desjudicialitzar la qüestió catalana, un treball delicat i d’equilibris.

Les primeres mesures, molt aviat

La fotografia de família dels ministres prevista per a aquest dilluns és el punt de partida d’una legislatura en la qual ràpidament es coneixeran les primeres mesures d’un Executiu a qui li ha arribat l’hora de governar. La pujada del salari mínim, l’actualització de les pensions i la derogació de l’acomiadament per baixes mèdiques podrien sortir de la primera reunió del Consell de Ministres d’aquest dimarts.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

En la seva compareixença després de comunicar la llista dels elegits al Rei, Sánchez va resumir sense sorpreses les seves línies mestres: diàleg social, territorial i generacional. Es tracta d’una declaració d’intencions alineada amb el to moderat i de descompressió que ha volgut imprimir el president amb l’equip configurat, que pretén defugir la crispació i els vetos. No ho tindran fàcil ni PSOE ni Unides Podem, vistes les primeres sessions al Parlament amb formacions que semblen voler una Espanya abonada a l’insult i a la desqualificació, en paraules del mateix president.

La carpeta catalana també servirà de recurs de l’oposició per torpedinar la governabilitat de la coalició. Prova d’això és que Sánchez ha decidit agafar personalment, al costat de Carmen Calvo, les regnes del diàleg amb els independentistes. L’aportació de Salvador Illa, ministre de Sanitat, en aquest nou camí obert pot ser molt útil a Sánchez per calibrar els passos a la futura taula de negociació bilateral, desterrar la política de trinxeres i, de passada, conèixer més a fons els moviments interns que sacsegen l’independentisme. El primer pas serà una reunió formal amb l’encara president Quim Torra, tot i que el més rellevant serà l’esdevenir d’una taula entre governs que des de diversos sectors hi ha molt interès a dinamitar.