LA CLAU

El futur dels presos del procés

Amb indult o amb reforma del Codi Penal, si la reconducció política de la crisi catalana no descarrila, el futur dels reclusos del procés no és a la cel·la

1
Es llegeix en minuts
GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL*** / EFE

Així és impossible fer atenció als detalls. ¿Qui està per detalls en ple adveniment de l’apocalipsi, amb les seves trompetes, els seus monstres i les seves flamarades? En aquest país, el món s’acaba tres vegades cada dia. L’univers brama i resona amb espant, i cada jornada, és igual si assolellada o plujosa, és pomposament històrica.

Amb tant i tan fatigós enrenou no és fàcil atendre als detalls. Però aquests existeixen i són rellevants. Els brams reverberaven encara a la cúpula del Congrés quan la UGT i CCOO van anunciar una petició d’indult per a l’exconsellera Dolors Bassa, condemnada a 12 anys. Un detall significatiu eclipsat per la urgència boja del final del món permanent.

La situació dels presos serà una clau principal en l’intent de reconducció del conflicte català cap a l’esfera política. L’assumpte serà a la taula. A sobre o sota, però hi serà. Alleujar la càrrega penitenciària aplanaria el camí del diàleg i beneficiaria en principi les dues parts. A l’independentisme, per raons òbvies. Al Govern, perquè esmorteiria l’impacte d’una consigna bàsica del relat secessionista posterior al fiasco de la DUI, la que dibuixa un Estat repressiu i venjador.

Hi ha tres instruments possibles, tot i que no tots probables, per aconseguir aquest alleujament: l’amnistia, l’indult i la reforma del Codi Penal. L’indult perdona parcialment o totalment la pena, però no eximeix de la culpa. I no exigeix el penediment del reu: qualsevol ciutadà pot sol·licitar l’indult d’un condemnat.

Virtut electoral

Notícies relacionades

L’amnistia, al contrari, anul·la de soca-rel el delicte. L’amnistia és un repudi retroactiu de la llei penal. Avui és inimaginable una majoria parlamentària per fer que tiri endavant. Però la virtut real de la demanda d’amnistia no és jurídica, sinó electoral. Això ho sap el seu primer predicador, Joan Tardà. No hi haurà amnistia, però la seva colossal càrrega emocional serà molt rendible per als independentistes de cara a les pròximes eleccions catalanes.

La tercera opció és reformar el Codi Penal per rebaixar les penes per sedició i possibilitar una excarceració més o menys pròxima. El Govern no tindria problemes per aglutinar aquí una majoria parlamentària. Amb indult o amb reforma penal, si la reconducció política no descarrila, el futur dels presos del procés no és a la cel·la.