El despatx

El missatge del Rei –«El dolor ve després»– no sabem com s’ha de desxifrar. Quasi m'estimo més no fer-ho. Millor que no entrem al fons de la qüestió i que ens quedem amb l’escenografia i amb l’attrezzo de la signatura. No hi ha fotos ingènues ni improvisades, i menys en moments tan històrics. Al despatx reial hi veiem un respatller anatòmic per a la cadira, per evitar lesions lumbars; un recipient de ceràmica en forma de barquet de paper, per desar-hi clips; tot de fotos familiars; llibres de legalitats i antigors diverses; una lupa (Felip VI té problemes de visió o és filatèlic); diversos trofeus, entre els quals la Copa del Món de futbol i una peça en forma de vaixell de vela; una tassa amb llapis i retoladors, com de P-3; una cosa, com una escultura, que sembla un plat d’espaguetis o una troca embullada. I unes carpetes entre les quals destaca un dossier blau que diu ‘Necesidades Militares’ i, més al fons, a la vora dels diccionaris, l’efígie en miniatura d’un GEO de la Policia Nacional, disposat a combatre. I, més amunt, més miniatures de militars i soldats.

Tampoc m’atreveixo a analitzar la fotografia solemne, amb Meritxell Batet pendent de la firma. Se m’acudeixen massa coses.