04 d’abr 2020

Anar al contingut

El desenvolupament de la xarxa social

Art i salut de la comunitat

Art i salut de la comunitat

Carme Borrell

L'art disminueix l'estigma, afronta el trauma, millora la salut mental i augmenta la connexió social

L’any 2019, l’Organització Mundial de la Salut va publicar un informe on revisa com l’art millora la salut, les conductes saludables i afavoreix el desenvolupament de la xarxa social, essent útil tant per a la prevenció com per al tractament de malalties físiques i mentals. 

Avui em vull centrar en l’art que enforteix el teixit social, físic i econòmic dels barris i que juga un rol integrador en el desenvolupament de la comunitat. Jamie Hand i Tasha Golden descriuen quatre aspectes que fan que aquest art fomenti la salut col·lectiva. El primer es refereix a la disminució de l’estigma en relació, per exemple, a les malalties mentals o a l’ús de substàncies addictives. L’estigma afavoreix l’aïllament de les persones afectades i el poc compliment dels tractaments. L’art i la cultura poden cultivar espais on el retrat i la discussió ajudin a combatre l’estigma. El segon aspecte té a veure amb l’afrontament, des de la comunitat, del trauma o esdeveniments que han produït dany a les persones, com per exemple conflictes en la comunitat, augment dels espais i edificis buits, violència... En tercer lloc, l’art pot millorar aspectes relacionats amb l’estrès, la depressió o l’ús de substàncies addictives. Alguns projectes d’art comunitari que han reconegut públicament la importància de la salut mental en el benestar de la comunitat han portat a millorar l’educació respecte a aquestes malalties, el diàleg i l’accés a les opcions terapèutiques. Finalment, l’art pot nodrir la identitat cultural (sentit de la pròpia comunitat) i la connexió social, aspectes que tenen forta relació amb el benestar de la comunitat.

Alguns projectes   

A continuació descriuré alguns exemples i adjunto els enllaços per poder visualitzar-los. El projecte Big Hart a Austràlia, que funciona des de fa tres dècades, parteix de la base que «és més difícil ferir algú si coneixes la seva història». El seu treball es basa a fer visible i donar llum a històries invisibles. El projecte fomenta la connexió social i les relacions de la comunitat, el benestar físic i emocional i millora el context físic del barri potenciant una visió positiva de la comunitat. A Alaska, el 100 Stone Project (2015) va ser un projecte que pretenia combatre l’estigma relacionat amb el suïcidi fent que persones afectades expliquessin els seus sentiments i històries lligades a la malaltia a través de formes físiques (falta d’un braç, posar-se de genolls...).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un grup de persones artistes voluntàries van construir escultures que ho representaven i que per tant expressaven el dolor sense paraules. Després, les 85 escultures es van instal·lar a la platja i malgrat que algunes d’elles van ser arrossegades pel mar i el gel, les escultures van ser visitades i comentades per molta gent. La Breathing Light Project, a l’estat de Nova York, es basa en il·luminar finestres i portes d’edificis abandonats de barris de baix nivell socioeconòmic que estan en decaïment i sense inversions, amb la idea de convertir-los en espais més visibles i disminuir la desesperança dels residents del barri. El projecte va començar el 2016 i des d’aleshores ha donat vitalitat als barris afectats i ha provocat un augment de les inversions.

El Museu Lliure d’Art Públic de Colòmbia, de Cali, construeix teixit social a través de les arts plàstiques donant significat als territoris. El seu lema és ‘No portem la gent al museu, portem el museu a la gent’. Treballen per al benefici social comunitari i també per a les poblacions més vulnerables, promovent la igualtat de gènere i el benefici de les víctimes de la guerra, persones en procés de reintegració, discapacitades físiques i emocionals, entre d’altres. En un viatge a Cali vaig tenir l’oportunitat de veure com l’art urbà en alguns barris, a través de grafiti, havia millorat els espais físics i fomentat la disminució de la violència, i l’augment de la cohesió social i l’apoderament de la comunitat. Finalment, comentar una iniciativa que s’emmarca en el projecte europeu juvenil ArtTaboo, a Sant Boi de Llobregat, amb diverses intervencions d’art urbà, l’última d'elles feta al mur de l’Hospital Benito Menni, on es van crear nombrosos grafitis per visualitzar i lluitar contra l’estigma que ocasionen les malalties mentals.

Aquests exemples mostren com el foment de l’art ajuda a millorar la salut de les comunitats. Seria molt interessant que iniciatives similars es puguin posar en marxa al nostre país.