Dues mirades

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51590657 casado200105100256

zentauroepp51590657 casado200105100256 / Jesus Hellin

Hi ha força personatges de Shakespeare que tenen en una molt baixa consideració les accions dels homes en aquest conte que és explicat per un idiota, que és ple de soroll i de fúria, i que, a la fi, no significa res. Això ho deia Macbeth, que també advertia que la vida és com un actor dolent que es vanta de les seves virtuts en un escenari i, de sobte, desapareix sense deixar rastre. El rei Lear, després de tot el que va passar, el veia més o menys igual: un absurd sense sentit i sense justícia. I hem de tenir en compte que Shakespeare no va poder veure el debat d’investidura. Tampoc l’ha vist Jo Nesbo, que va escriure una revisió de ‘Macbeth’ en la que el rei d’Escòcia afirmava: «Potser no hi ha res que tingui sentit, potser només som frases decapitades en un murmuri etern i caòtic en el qual tothom parla i ningú no escolta».

Aquest dimarts –si no hi ha un terrabastall gens descartable– Sánchez serà president del Govern. Després d’exhibicions lamentables i sòrdides de l’extrema dreta i de la dreta extrema, que confirmen les pitjors previsions i els judicis més pessimistes dels clàssics. Nesbo també feia dir a Macbeth: «Mai no ens transformem en res que no fóssim abans».

Temes:

Jo Nesbo