Viure el somni

Els elements estan en contra. D’una banda, una dreta iracunda, disposada a tot per fer saltar pels aires el Govern d’esquerres. I tot és tot. Si el 2006 el PP va ser capaç de recollir per Espanya firmes en contra de l’Estatut de Catalunya, fa por imaginar què pot fer esperonat per un Vox salvatge i un Cs desubicat. D’altra banda, els calius càustics del procés, capitanejats per Puigdemont, avancen instal·lats en el fonamentalisme més desenraonat, enfonsats en el supremacisme, també decidits a evitar que el debat social s’imposi al nacional.

L’exterior del pacte és aspre, mentider, demagog i profundament reaccionari (tot i que alguns el disfressin de revolucionari), dinamita per a la convivència i la democràcia. A l’interior, res és fàcil. Sánchez pot desdir-se, Iglesias mossegar a deshora i ERC sucumbir a la seva pulsió fluctuant i retirar el seu recolzament. Però el cert és que estem davant la possibilitat del govern més social, feminista i orgullós de la diversitat nacional de la democràcia espanyola. Potser tot es torni un malson però, almenys, val la pena viure el somni.