La prima línia del diàleg

Tret d’imprevistos, Pedro Sánchez serà designat aquest dimarts president d’un Govern de coalició progressista l’infantament del qual serà possible amb l’abstenció d’ERC i després que el PP i Cs s’esborressin de l’equació. Girem full a un 2019 de vertigen, amb un cert avorriment polític, i fem cap a un 2020 amb un Executiu indispensable per superar la limitació d’un Gabinet en funcions. L’escenari que s’obre no queda lliure de nuvolots, però Sánchez i Iglesias han armat un programa amb accent social desgranat a les portes de la nit de Cap d’Any que provaran d’aplicar davant d’entusiastes, escèptics i detractors. No era el Govern que Sánchez tenia al cap a l’abril però són les cartes repartides el 10-N.

Les aigües estan agitades. El PP considera Sánchez un «perill» però des d’aquella mateixa nit electoral no s’ha mogut per teixir una alternativa amb l’objecte de preservar la unitat d’Espanya que diu que veu perillar. En diversos cercles i fòrums de Madrid s’ha instal·lat un clima al·lèrgic a la coalició i a la negociació amb l’independentisme. Fomenten un imaginari de desastre sense proposar alternatives edificants. Si les primeres sessions del debat d’investidura són aperitiu del to de la dreta i ultradreta –Casado i Abascal no van escatimar en qualificatius despectius des del faristol– sembla improbable que Sánchez aconsegueixi acords transversals de pes en un Congrés tan fragmentat. 

A Sánchez tampoc li espera un camí de roses en la qüestió territorial. No és casualitat que comencés el discurs afirmant que Espanya no es trencarà, tot i que després va remarcar-ne la diversitat. En campanya va apujar el to i ara el guió li exigeix moderació per salvaguardar la fina línia del diàleg que s’espera entaular en qüestió de dies. El criticat acord amb ERC era tan necessari per apuntalar la seva presidència com prou ambigu perquè les dues parts poguessin defensar-lo davant dels seus. És al seu torn un baló d’oxigen per als agents socioeconòmics catalans que a l’octubre, amb els carrers incendiats, van apressar a desescalar la situació. Les patronals desconfien del menú econòmic de la coalició però saben que amb la dreta és més complicat encarrilar per la via política un conflicte d’aquesta naturalesa. Pot ser que la taula entre governs s’encalli des del principi, però la factura de la via unilateral i de la judicialització per incompareixença de la política ja és coneguda.

El diàleg pot alterar també el tauler de joc dels independentistes. La resolució de la JEC per inhabilitar immediatament Quim Torra va portar el Parlament a votar en contra d’un suposat «cop d’Estat», l’enèsim segons uns i altres en la dècada que tanquem. Una altra sessió estèril i tardana. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

ERC reserva un lloc al president a la taula bilateral després d’haver-lo exclòs de les negociacions. Cal veure si Torra l’ocuparà tot i que espera tranquil. Els passos de JxCat els guia Carles Puigdemont, que designarà l’eventual relleu o candidat. L’expresident ha mostrat les seves reserves al pacte dels republicans amb el PSOE i exigeix consensuar actituds. Els postconvergents no volen cedir més protagonisme i la seva aportació a la taula es veurà condicionada pel pols electoral. El diàleg discorrerà per un camp minat.